Així estaran els trenta quatre petits editors catalans que han reservat un espai a l’estand que venen compartint afablement amb la Generalitat a la Fira de Frankfurt des dels anys vuitanta, molt abans que ningú no pensés a convidar-hi la cultura catalana. Segons m’explica un dels afectats, l’Institut Ramon Llull s’ha reservat tres quartes parts de l’espai per a la seva pròpia promoció i ha deixat els editors atapeïts en un racó i amb el crit al cel. Es veu que el Llull va encarregar el disseny i la construcció de l’estand que acull els editors que no poden tenir-ne un de propi sense ni avisar-los, ni deixar-los veure el projecte abans no s’executés, i ara s’ha vist obligat a ampliar-lo enfront les protestes dels editors en veure que no hi cabien.
L’associació d’Editors en Llengua Catalana, que presideix Lluís Pagès, està tan queixosa amb l’Institut Ramon Llull, encarregat de tot el sidral de Frankfurt, que ja hi ha qui diu que en mal moment van proposar a la Generalitat que postulés la cultura catalana com a convidada d’honor a la fira. En Pagès ho negarà, perquè és un home de pau, però asseguren membres de l’Associació que n’està fart de discutir-se en debades amb Antoni Comas, president del Gremi d’Editors de Catalunya, tot i que formalment van firmar una mena d’acord de pau.
Per cert, mentre que el benemèrit institut dedicat a la projecció exterior de la cultura catalana ha convidat a suposats escriptors que no ho són, a d’altres que ningú no coneix i a amics, coneguts i saludats que no hi van a fe res, hi ha qui va ha d’intervenir en una taula rodona perquè així li ho ha demanat l’organització i s’ha de pagar de la seva butxaca el bitllet d’avió i l’estada.
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada