Després del comunicat del mes de juny amb L’Associació d’Editors en Llengua Catalana on, aparentment, enterraven les diferències respecte la selecció d’autors per a representar la literatura catalana a Frankfurt, el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Antoni Comas, torna a burxar la nafra enviant una carta a Josep Bargalló (Llull), on demana que es canviï el criteri de representació de la cultura catalana a la fira alemanya. Ara que, a quatre dies de que comenci el sarau semblava que tot estava tranquil, el sempre actiu i atent president dels editors de Catalunya insisteix en animar l’ensopida festa. Comas es queixa de la poca col·laboració que ha trobat al Llull, curiós fenomen que es repeteix a l’altra banda, car el director de l’Institut s’havia queixat fa mesos a aquest cronista de la poca implicació que trobava entre els editors i de l’incompliment d’acords pactats.
Ja ho dèiem la setmana passada que el bo de l’Antoni Comas és capaç, fins i tot, d’alterar el ritme cardíac de l’impassible Lluís Pagès, president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. L’editor lleidatà s’haurà de mirar la pressió si vol arribar sencer a Frankfurt, perquè a en Comas no li tremola el pols. Per passar d’abrandat defensor del nacionalisme convergent essent directiu de Catalunya ràdio, a maldar per la presència dels escriptors castellans a Frankfurt ara que, des d’un petit editorial, presideix una agrupació tutelada pels grans segells, cal tenir un tremp que poques persones són capaces de demostrar. Admirable.
Sort que, amb Frankfurt o sense, les llibreries estan curulles de novetats. Jo, de moment, em quedo amb ‘La bastarda d’Istanbul’, d’Elif Shafak (Ara).
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada