MANERES DE VIURE. La Constitució i jo

No us enganyaré pas; el 6 de desembre de 1978 vaig votar no al referèndum constitucional. No em creia, com no em crec ara, allò de la reforma i la transició i de que els qui havien atemptat contra la llibertat durant quaranta anys mai no haguessin de pagar pel seu delicte.

Tres dies després una parella de la guàrdia civil ens va detenir, a mi i a uns col·legues, mentre enganxàvem cartells d’un concert d’en Quico Pi de la Serra, legal és clar. Ens va fer passar la nit al cuartelillo i ens van confiscar les armes: dues galledes de cola d’empaperar Collowall i tres brotxes.

Ridícul però cert. Sabien ben be qui érem.

Trenta cinc anys després, amb bosses als ulls, algunes responsabilitats, i una colla de cabells blancs que empenyen, no considero que haver votat no fos una actitud arrauxada, ni immadura, ni juvenil; us asseguro que m'ho vaig pensar molt. I ja veieu quin en va ser el resultat; el de la nit al cuartelillo i el de a on ha arribat aquest país gràcies al pactisme servil i al nefast peix al cove, teoria política que consisteix en cridar molt aquí i baixar el cap submís allà. Recordeu la Escopeta Nacional? Doncs més o menys.

No preguntaré ara als que avui branden l'estelada on eren políticament, ni que en pensaven de la transició espanyola, ara fa tres dècades. Molts potser no havien nascut; i dels altres, dir que tots tenim dret a canviar de parer i el pensament de tothom pot evolucionar, fins i tot a bé. El que els demano, avui i arribat a aquest inexorable punt de no retorn, és que pensin que l'autocrítica i l'anàlisi són fonamentals per garantir l'èxit de qualsevol procés històric, i que el hooliganisme polític és més nociu per als propis que per als estranys, que fa anys que s'ho miren amb sorna mentre van pensant que ja vindran a ells amb el cove demanant que els posin algun peix.

Aquella nit de desembre de 1978 passada al cuartelillo de la guàrdia civil, vaig tenir temps per pensar sobre el relativisme de la nostra cultura i política. Em devien posar molt neguitós aquells agents, perquè encara ara i avui encara hi continuo pensant i buscant judicis de valor més rigorosos i lliures a l'avenir del país. Son coses que no s'esvaeixen per bosses que es facin als ulls i cabells blancs a la cara.

Escolteu-ho a Maneres de Viure, un programa de La Xarxa ràdio:

http://blogs.laxarxa.com/maneresdeviure/category/col·laboradors/maneres-de-viure-locals-amb-rafael-vallbona/