Català i catalanisme

En el debat sobre una hipotètica independència de Catalunya hi ha tantes trampes, mentides o exageracions com opinions, siguin doctes i erudites o políticament cegues. Aquests dies els toca ser repassades a l'ensenyament, la literatura i l'edició en català, i te en l'ínclit Valentí Puig un cap de colla conegut. Ell, que publica en català sense que hi hagi cap daltabaix de mercat, te els seus motius, per be que li costa exposar-los argumentalment i busca més la cita per donar per certes dues suposades tautologies: A) que la major part de llibres que es publiquen en català són una porqueria i que és el motiu pel qual es llegeix poc en aquesta llengua, i B) que les polítiques de suport a l'edició en català han estat impulsades per motivacions nacionalistes, raó per la qual han fracassat i així estan algunes editorials.

No es poden negar errors en certes polítiques de difusió del llibre en català, com els hi ha hagut en castellà; però atribuir-ho a l'obsessió nacionalista és, com a mínim, tendenciós. Hi ha pocs lectors en català, cert, no és una cultura gaire gran i conviu amb una de més poderosa políticament i mediàtica, que hi farem. En català s'editen bons i mals llibres, venedors i de culte, populars i elitistes, cars i barats, ben i mal traduïts, com a totes les cultures, també la castellana. I si els llibres catalans no es tradueixen més al castellà, ho sap be en Puig i ho amaga, és per què els editors saben que, al menys un 20% de la venda, ja s'ha fet en l'idioma original, motiu pel qual el negoci se'ls escurça. Escriure en català, no en catalanista, cita Puig a Sales, és una bona idea aplicable també en sentit contrari. Hi ha qui ho fa i ajuda a entendre totes les raons. Ell no.