El neo-retro està de moda. La mirada al passat és la por al present incert, diuen els sociòlegs; o potser és una moda que ven, pensen els de màrqueting; o la simple expressió de la falta d’idees noves, afirmen els crítics. A més de motos, moda, vinils, cassets i objectes d’ús quotidià que fa dos dies llençàvem i pels que ara en paguem una pasta a botigues com ‘Fantastiko’, la moda ‘vintage’ arriba al mercat editorial amb llibres que rememoren una època gloriosa de la cultura catalana que, en el seu moment, va ser menyspreada per l’oficialitat del catalanisme cultural, però que va encendre el carrer.
Són tres llibres que repassen l’època que va de la recuperació de la vida cultural a meitats dels setanta (Ona Laietana, Zeleste, Ocaña, El Rollo Enmascarado...), fins l’eclosió i caiguda del moviment punk dels vuitanta. ‘Barcelona, del rock progresivo a la música layetana’, d’Àlex Gómez-Font, (Milenio); ‘Harto de todo. Historia oral del punk en la ciudad de Barcelona (1979-1987)’ de Jordi Llansamà, (B Core) i ‘Que pagui Pujol!; una crònica punk de la Barcelona dels 80’ de Joni D. (La Ciutat Invisible Edicions), aquest títol ja fa una mica més que va sortir.
Recuperar i analitzar el que va passar en aquella època, a més d’un exercici ‘vintage’, és reivindicar un episodi de la nostra història recent creativament riquíssim, intel·lectualment potent i sense subvencions. Però la fascinació papanates de la societat i els mèdia locals per la ‘movida madrileña’, i la desconsideració del catalanisme cultural d’aquell temps per tot el que no tingués tuf noucentista, van impedir que aquell renaixement es consolidés. Ara tothom l’enyora, fins i tot els que el van silenciar. Nostàlgia o galtes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada