Introduir per sentència el dret a què unes famílies puguin escolaritzar els seus fills contra el que diuen les lleis educatives, és un mofa a l’estat de dret. Això és el que ha fet el Tribunal.
Ara bé, com que tots ens temíem el pitjor, com que sabíem de les ganes que la Crosta li te a la immersió lingüística, com que coneixem la bossa de vots que es disputen Ciutadans i PP amb la llengua, podem donar-nos per satisfets i contents amb la sentència.
Te raó el president Mas quan diu que som allà on érem, i això ens permet respirar alleugits i agafar aire per a la propera. I te raó també la consellera Rigau quan diu que el sistema d’immersió, lloat a mig món i qüestionat per la justícia d’aquí, ai las!, ha quedat preservat, encara que sigui per ara.
Però que passarà si la Caverna comença a fer campanya perquè la gent demani d‘escolaritzar els seus fills en castellà? S’hauran de fer dues, tres o sis-centes excepcions? Quina gaita, no?
Les sentències salomòniques mai no resolen el problema. El curiós d’aquest cas, però, és que el problema no existia, l’ha creat la mateixa justícia que ara sentencia a mitges, i encara rai.
Dit a El Món a RAC 1 el 9 de Març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada