Terror i horror: Las Vegas

Per què limitar-se a observar el relat de la bogeria quotidiana si se’n pot ser el protagonista? Contra les teories sobre la literatura del jo, la literatura ‘gonzo’, el personatge central absolut; l’assumpció del vertigen com a perfil de vida i la revelació espiritual a través de les drogues psicodèliques. Tot això a més d’un ritme narratiu desenfrenat, esquizoide, i una biografia que avui és part de la mitologia americana moderna. Això és ‘Miedo y asco en las Vegas’, de Hunter S. Thompson (Anagrama), que vam llegir a Star Books en castellà, perquè es veu que en català pervertia l’aprenentatge dels cadells del neoliberalisme. Tot era veritat, molt més que a la lamentable peli de Terry Gilliam, amb Johnny Deep y Benicio del Toro (1998).
La llegenda drogota, boja i indòmita de Hunter S. Thompson va preocupar alguns professors de la falsament progre Autònoma de finals dels 70. Uns quants estudiants esbojarrats havien sabut d’aquest antiheroi a través de ‘Reportajes. El nuevo periodismo en Rolling Stone’, de Paul Scanlon, (Anagrama) i estaven disposats a imitar el mestre encara que només fos amb la ingesta d’estupefaents. Els parterres del campus eren un bon lloc per fer córrer anfetes i esperar a que la gespa cremada es tornassolés en color taronja mentre llegíem ‘Terror y horror en la Super Bowl’. Els profes miraven; sabien que, per sort de la comunitat, a Catalunya mai no hi hauria una revista com Rolling Stone, i que aquells grillats només narrarien els seus trastorns degeneratius en algun fanzine marginal, com a molt. Res a témer, doncs. És clar que tampoc no comptaven que Las Vegas podria arribar a habitar entre nosaltres.
Després els estudiants van deixar de llegir aquelles coses. Es van llicenciar, es van fer grans i no pocs van escriure en mitjans de comunicació d’ordre. D’altres es van perdre, alguns a Las Vegas.
Des de la finestra de la meva habitació a la planta 20 i en pocs metres a la rodona veig el gran canal venecià i els seus gondolers, l’illa del tresor amb vaixell pirata enfonsant-se inclòs, la torre Eiffel i el temple de Luxor. Entenc què sóc en un lloc on la pertorbació s’ha fet ciutat. Abans d’arribar-hi pensava que no ho resistiria ni un minut, i en ser-hi, vaig quedar fascinat per la perversa capacitat de la ment humana. Ara el malson torna, i és cert. Diuen que no hi ha res a perdre. Preparo la maleta per si de cas. Busco un Cadillac blanc. Truco al meu advocat.