Una llengua de rècords

El mundial de futbol i les eleccions a la presidència del F.C. Barcelona posen aquests dies l’esport al davant dels interessos socials, més enllà de la seva pràctica lúdica o competitiva que l’han convertit en un fenomen de masses. El Diccionari General de l’Esport que, dirigit per Rosa Colomer acaba d’editar el Termcat, posa també ara el català en primera línia de l’esport.

Una llengua moderna ha d’oferir als seus parlants tots els recursos necessaris per poder-se mantenir sempre en l’avantguarda social sense abdicar d’ella. Sense llenguatges propis per als nous camps de l’activitat humana i del coneixement un idioma no te cap futur. Però mantenir una llengua ‘al dia’, podríem dir, no és una tasca gens fàcil; el món gira molt de pressa, la necessitat de termes per definir nous usos és constant i vertiginosa i les acadèmies no poden assumir el risc d’acceptar una paraula que, pocs mesos després, potser caigui en un absolut desús. És en aquesta situació de delicat equilibri que el Termcat, Centre de Terminologia, fa des de fa vint-i-cinc anys una extraordinària feina de recerca de dades terminològiques que culminen amb la publicació de vocabularis específics (el primer va ser el de perruqueria i bellesa l’any 1987) i quin material passa després a les comunitats d’usuaris específics per satisfer les seves necessitats expressives.
En aquest sentit, des de 1989 i fins 1992 el Termcat va treballar en un seguit de diccionaris dels esports olímpics d’un reeiximent científic tal, que han estat usats pel Comitè Nacional Xinès de Terminologia Científica i Tècnica (CNCTST) als Jocs Olímpics de Pequín, o pel comitè organitzador del Campionat d’Europa d’atletisme que es farà aquest estiu a Barcelona. El producte final de tot aquell esforç, augmentat i polit, és el Diccionari General de l’Esport, gairebé onze mil termes de més de vuitanta esports en català, els seus equivalents en castellà, francès i anglès, definicions i il•lustracions, lesions, malalties derivades i índex, que constitueixen un corpus d’una importància cabdal per la plena incorporació del català a tots els nivells d’una de les activitats humanes que defineixen més els temps moderns com és l’esport.
De les actituds ignorants dels qui, fa anys, deien que el català no servia per a la recerca científica, i les pioneres dels que, com en Joaquim Maria Puyal en començar les transmissions de futbol a Ràdio Barcelona, va haver de confegir un primer lèxic perquè no n’hi havia, a realitats tan sòlides (també per l’embalum, són 1204 pàgines) com la d’aquest diccionari, el català s’ha consolidat i prestigiat perquè és un idioma que viu i parla del món contemporani. Els reptes terminològics i de vocabulari a que el Termcat s’enfronta cada dia permeten que els catalanoparlants convisquem en igualtat de condicions en aquest món que canvia tan vertiginosament.
Però els lingüistes sols no fan un diccionari que ha de contenir un conjunt de termes propis d’un camp del saber humà, la participació activa de la comunitat de primers usuaris és fonamental. El Diccionari de l’esport no hauria reeixit sense una llarguíssima llista de persones, entitats i institucions d’aquest camp que hi ha fet aportacions, hi ha plantejat dubtes d’ús o hi han abocat els seus estudis i recerques. És una experiència de democràcia aplicada a la llengua summament brillant.
Si el futbol és un motor per transformar el continent africà i el president del Barça és una primera autoritat nacional, potser que tothom qui es mou al voltant de l’esport (practicants, federatius o periodistes) facin un esforç per adaptar els recursos expressius al seu ús quotidià. Superades les barbaritats l’estadi del ‘baix cap concepte’ o ‘tema sanjat’, que han fet fortuna, el nou president blaugrana hauria de saber quins dels seus jugadors porten conquilla. La llengua serà més rica i tindrà més futur.

Jean Marc Pujol
El ple municipal de Perpinyà, ciutat de la que Pujol n’és l’alcalde, ha decidit per unanimitat la cooficialitat del català a l’ajuntament per ‘explicar a la població que tenim una identitat catalana, que estem orgullosos d’ella i que la volem promoure’, diu la moció. La decisió s’empara en textos internacionals i en la pròpia constitució francesa. Ara cal que no quedi en paper mullat.

Intel
La companyia informàtica bloqueja el registre de la marca catalana Wattpic Energia Intel•ligent perquè conté la paraula ‘intel•ligent’. Al•lega que, si no es coneix el català, es llegeix com a dos mots separats per un punt: ‘intel’ i ‘ligent’, i Intel és un nom seu. Els directius de la marca catalana consideren ridícul que els d’Intel creguin que es volen aprofitar de la seva fama.