Si Fèlix Millet va aixecar la camisa a l’ajuntament de Barcelona en pes i al conseller Castells en persona per a intentar consumar un altre dels seus suculents delictes; llavors, no només estem davant d’un autèntic rei de la conxorxa que deixaria petit Calígula, sinó que vivim administrats per una colla d’individus amb una visió de la realitat massa limitada com per merèixer l’honor de governar-nos.
I si no, a que venia l’enorme i inusitat interès de l’ajuntament de Barcelona per tirar endavant l’hotel del Palau bo i tenir l’oposició del veïnat? I si no, perquè el conseller d’economia va firmar una permuta sense esperar els informes preceptius? Avui són Castells, Hereu o García Bragado, com ahir ho van ser una rastellera de consellers de cultura, patrons patricis del consorci, interventors, síndics...: ‘Jo no ho sabia’, ‘No ens ho imaginàvem’, ‘Jo no hi tinc res a veure’; però el resultat de tota aquesta ignomínia causada per la inoperància i ineptitud de part de la classe governant a Catalunya des d’abans del tripartit, és un seguit de paios que s’han fet d’or a costa dels contribuents, una colla d’inútils que no saben no responen, i no van veure res i una justícia que,de tant poc i tan lleu com actua, s’està posant a l’alçada de la brutícia en que s’ha convertit el cas Palau.
Dit a El Món a RAC 1 el 10.06.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada