L'Alguer i Catalunya a l’era 2.0

L’any 1960 un grup de persones del món cultural català van viatjar a l’Alguer per recuperar els vincles perduts per les guerres. D’aquell viatge, de caràcter poc menys que èpic, se’n va dir El Retrobament. Ara, mig segle després, una altra expedició vol modernitzar i enfortir els lligams de llengua, cultura i algunes coses més entre aquell recó de terra sarda i el Principat.

De vegades els vincles els creen les guerres, les colonitzacions o les migracions. Sovint passen anys sense més alteracions i esllangueixen, però no moren,és impossible que s’extingeixin; i és que els vincles acaben essent part essencial del nostre caràcter, costums i cultura. Després, depèn de la voluntat de cada època, aquests llaços es mantenen, es marceixen o es vehiculen desigualment entre ambdues parts. D’això l’antic imperi britànic en sap molt.
Els prohoms de la cultura que es vam embarcar en la incerta aventura de 1960 per retrobar-se amb la Barceloneta (bell barri mariner) de l’Alguer, no sabien que hi trobarien. En veure que eren rebuts com germans per una munió de gent al moll, no van dubtar ni un moment a entendre que aquell racó de terra sarda i Catalunya, malgrat les vicissituds històriques formaven part d’un mateix tot que en aquell moment es definia fonamentalment per la llengua. Passats vint-i-cinc anys vaig tenir l’oportunitat de participar del segon retrobament, el primer en democràcia, amb les institucions catalanes recuperades i fins i tot amb la ràdio i la televisió explicant l’encontre en directe. La llengua seguia essent un vincle cabdal, però tothom intuïa que ja no era únic. S’albiraven canvis a totes dues bandes del mar. La societat algueresa estava madurant, i el seu antic sentit d’aïllament insular s’estava transformant en una certa idea de nova font de recursos econòmics: el turisme. I quins millors turistes que els germans catalans?
Va haver de passar més d’una dècada perquè comencessin a operar vols directes entre Catalunya i la ciutat sarda, però quan van començar, la realitat d’aquells vincles culturalistes es va modernitzar de cop. Ho explicaré gràficament. Cada tarda arriba a l’Alguer un vol de Londres i un de Girona. Els englesos mengen ‘fish and chips’ i cervesa, els catalans l’exquisida llagosta a l’algueresa i una ampolla del blanc Selle & Mosca. Despesa, 40 euros contra 150. Al cap de pocs dies ots els restauradors de la ciutat anaven a veure el padrí per demanar-li que els ensenyés a recuperar el vel parlar alguerès per poder-se entendre amb els nous visitants que omplien la caixa del negoci.
Avui en dia l’Alguer és una envejable destinació turística mediterrània, la societat i les administracions entenen que cal diversificar l’economia, la globalització els ha situat en un punt equidistant entre dos pols tant poderosos com Milà i Barcelona, i demanen a Catalunya que exerceixi la seva capacitat creadora de sinergies per ajudar-se mútuament en la construcció social, econòmica, cultural i ecològica de la lloable idea d’un mediterrani ciutat. És en això que treballa la Generalitat tant des de Barcelona com des de l’oficina que te oberta a l’Alguer, amb una fórmula similar a com es fa a Perpinyà. Que ningú no pensi en visions més o menys romàntiques d’un pancatalanisme tronat que històricament ens ha donat força mals resultats. I això no vol dir que no es difongui la cultura.
Aquesta setmana s’acompleixen 50 anys del Retrobament. S’ha organitzat un viatge commemoratiu i un programa cultural i festiu impulsat pel consistori alguerès i el govern de Catalunya, però les cites més importants han de ser econòmiques i estratègiques; si s’obren mercats els llaços s’afermen, es renoven, i la resta arriba sol. A l’era 2.0 els vincles històrics es mantenen però les relacions es renoven, tan en llenguatge com en continguts. Als extrems del mapa lingüístic el territori fronterer ofereix un catàleg d’oportunitats, producte del seu caràcter limítrof, que no podem perdre.

Roberto Oronti
L’empresari sard engegarà aviat un diari digital amb temes d’economia, turisme, cultura i espectacles, escrit en italià i català, per crear ponts de comunicació entre els dos territoris mediterranis amb interessos recíprocs. “Podem anar a Roma o a Milà i tornar a casa a la nit, i també podem anar a Barcelona, una ciutat amb un gran potencial turístic i de negocis”, diu l’emprenedor.

Jordi Alcover i Silvia Naranjo
Els dos enòlegs, autors de la Guia de Vins de l’Alguer, van adonar-se de que, a les vinyes alguereses, hi ha varietats desaparegudes a Catalunya, però que van ser autòctones abans de la fil•loxera. Difonent-les, han atret l’interès dels productors catalans per Sardenya, i a l’inrevés. Aviat hi haurà D.O. catalanes amb nous vins monovarietals, originals i amb un mercat per conquerir.