Al número 23 de Fasanenstraße, al cor del Berlin snob (a dues passes de les botigues més pijes), la Literaturhaus fa des de 1986 un ambiciós programa de difusió de la literatura: exposicions, conferències, lectures, recitals, o simplement la tertúlia pausada al deliciós cafè-hivernacle o un cop d’ull a les darreres novetats a la llibreria.
En uns despatxos anodins d’un edifici administratiu vulgar, la Institució de les Lletres Catalanes, fundada l’any 1937, esllangueix, malgrat l’esforç del director, Oriol Izquierdo, observant com el CoNCA li pren atribucions i pressupost, com els editors demanen que les seves ajudes les gestioni l’ICIC, com ha d’hipotecar part del seu pírric pressupost en exposicions que no gestionen directament, com l’exorbitantment cara de Quim Monzó, i com el Departament de Cultura la té en l’agonia. Ningú s’atreveix a clausurar-la, això si que no; quin lleig a la memòria de la literatura. Així la Institució pot fer poc més que dedicar-se a honorar benemèrits escriptors traspassats, a mig camí entre el protocol i l’intent desesperat de salvar la memòria.
Si la llengua te una casa per mostrar la riquesa idiomàtica del món, si el CoNCA ha aconseguit la kundshalle per als joves artistes que a Santa Mònica ningú no feia cas, si el KRTU s’ha fet l’amo del convent per a mostrar-hi el pensament i la creació més moderna; perquè la literatura catalana, un puntal fonamental de la cultura, rep tan misèrrim tracte del Departament que la fa invisible?
Convertir la Institució de les Lletres Catalanes en una Literturhaus seria un sortida honorable del tràngol on és i faria una tasca molt més valorada i rendible. Declaro oberta la campanya el favor de la Casa de la Literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada