El rebombori mediàtic i diplomàtic arran de el rabiós atac israelià a la flota humanitària no servirà exactament per res. Ambigua com sempre l’ONU pel complicat equilibri al Consell de Seguretat; impotent l’OTAN perquè un organisme tutelat pels Estats Units se n’estarà molt de pressionar realment a Israel per molt que l’atacat sigui membre de l’aliança; inexistent la Unió Europea, i dèbil fins i tot l’agredida Turquia per l’incerta mediació que ha apadrinat amb el Brasil en favor d’Iran, Netanyahu havia calculat molt be la jugada abans d’ordenar l’exagerat i brutal atac.
Total, la seguretat de les aigües internacionals te tantes garanties com res, no hi ha més acusacions als detinguts que la d’emigrants il•legals, i les discrepàncies d’alguns ministres no passaran de ser un afer interior.
Que aconsegueix a canvi Netanyahu? Demostrar que ni Síria, ni Iran, ni Hamas, ni el fràgil dret internacional, no tenen res a fer contra la política que fonamenta la seva seguretat en l’agressió permanent i desmesurada. És la llei del far west: el més violent imposa la raó, i els que protesten acaben al cementiri, i allà ningú no es queixa.
Dit a El Món a RAC 1 el 02.06.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada