Comença a plovisquejar a la Rambla de Catalunya, passen de les nou i comencen a recollir les parades. Els autors escriuen les darreres dedicatòries. A en Mathew Tree hi ha qui li parla en anglès “per practicar-lo”, però ell ho agraeix, perquè després de vint i sis anys vivint a Catalunya i d’haver escrit onze llibres en català, ara està escrivint una novel•la en anglès. M’ho diu sense deixar el seu habitual to sorneguer, com si el primer sorprès de tal circumstància fos ell mateix. A l’altra banda en Monzó recull el boli i diu que marxa, que ell ja és gran i està fatigat. Aquesta setmana, des de nova York, on és per participar al festival de literatura del PEN, respon a algú que li demana pels nous valors de la literatura catalana: “Joanot Martorell, Mercè Rodoreda”. Paradoxalment, com un personatge de ‘Retorn al futur’, insisteix en la seva edat provecta: “la meva trajectòria comença als bars de nit i acaba al geriàtric”.
Per estalviar-se el tortuós camí, el gallec, Suso del Toro, amb qui en una ocasió vaig escriure un rap dedicat al president de la RAE Víctor Gracia de la Conxa i li vam cantar en públic, em diu amb un to de derrota escrit als ulls, que ho deixa, que torna a l’educació.
Els que segur que acaben malament són els editors afectats pel trasllat del magatzem de la distribuïdora l’Arc de Berà de Badalona a Gualba poc abans de Sant Jordi (sic?). HI ha a qui li van extraviar un palet amb 500 llibres dels quals en tenia venuts 400. Quan alguns editors, lògicament empipats, van expressar les seves queixes, els responsables de l’Arc els van respondre que, en lloc de criticar-los els haurien de donar mostres de suport. De suport, perquè, pregunto, per la feina ben feta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada