Només hi ha un culpable en tot aquest estèril debat sobre si prohibir o no fumar a tots els establiments públics: el propi govern espanyol, que no ho va fer d’entrada com si que van fer els governs de països civilitzats.
O sigui que ara em vingui la ministra del ram i digui que espera i desitja que la prohibició total de fumar estigui en vigor l’any vinent, sense dir si l’u de gener o el trenta-u de desembre, a mi em sona com a la fan que somia trobar-se una nit a la seva habitació el seu artista predilecte: ridícul infantil i d’una innocència pèrfida.
El debat sobre si fumar o no als locals es va generar per culpa d’una llei cagadubtes, ambigua i, com tantes vegades en els governs Zapatero, pensada de cara a la galeria, per acontentar a tothom, i, finalment, deixant a tothom insatisfet.
Si s’arriba a prohibir d’una vegada, jo ja no em crec res, com a mínim s’haurà acabat el debat: ja ningú podrà dir que perdrà clients, no es fumarà enlloc i llestos. Perquè el que no farà ningú en aquest país és deixar de fer la cerveseta, amb cigarret o sense.
Dit a El Món a RAC 1 el 12.05.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada