L’Alba te sis anys i, innocent com és, ja està marcada de per vida, tant psíquicament com física. A partir d’avui, seixanta anys i un dia després d’haver estat promulgada la Declaració dels Drets Humans la maquinària lenta i freda de la justícia es posarà en marxa per dirimir qui te la culpa d’haver fet d’aquest infant una persona marcada per la desgràcia.
Els serveis socials descoordinats i ineficaços no van poder evitar les agressions a la nena, la mare probablement incapaç potser no va saber-ho evitar, el company de la mare potser no tenia ni suficient consciència del que és un menor; a tots se’ls deu presumpció innocència perquè en tenen dret, però l’Alba possiblement mai serà una nena normal, com la seva filla o la seva nebodeta.
Qui li pot donar un nou dia a l’Alba. La justícia? No ho crec pas.
Deia un dia la consellera Tura, que per a tenir fills no cal superar cap examen. Potser te mala bava la frase, però en aquest cas està carregada de raó.
Dit a El Món a RAC 1 l'11.12.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada