LA VIDA ÉS UNA RIFA

Amb els seus crits de feliç histèria, amb els forats que tapa, amb l’alegria dels pobres, amb la resignació de la majoria que no ens ha tocat ni cinc i amb la cantarella empallegosa d’un pobres nens amb uniforme de postguerra, la rifa de Nadal és un tòpic més d’aquestes dates, un tòpic que, ja em perdonaran, generalment afarta.
Però la vida és una rifa, i tot i que la sort no en sap res de classes socials, pensar que enguany hi haurà un grapat d’aturats i de gents ofegades per crèdits i hipoteques que tindran unes festes una mica felices, fa que la rifa d’ahir sigui diferent. Per un dia les angoixes de la crisi han deixat pas a l’alegria desbordada. Ja se sap que, per molt que sembli que 300 mil euros són un dineral, no hi ha res que duri menys que els diners, i que molts afortunats d’avui tornaran a la crua realitat abans no s’ho imaginen, però, a falta de finançament, benvinguda sigui la rifa.

Dit a El Món a RAC 1 el 22.12.08