Potser és la crisi, però mai per Nadal s’havia utilitzat tan la ‘cosa literària’, en genèric, amb efectes solidaris, emocionals o festius. El líder d’aquesta nova funció social de la literatura és El llibre de la Marató de TV3, que ha editat Columna. Que els ciutadans vegin que els escriptors serveixen per alguna cosa més que per lamentar-se del poc que es llegeix és bona idea, llàstima que el llibre sigui irregular en el seu plantejament. Vaig escoltar un autor explicar com li havien encarregat el relat, sense més ni més, i vaig entendre perquè hi ha varis contes que tracten pràcticament del mateix i tants territoris de la malaltia mental que no apareixen ni de cairell. La Fundació Mas Albornà, una entitat que millora les condicions de vida de les persones amb discapacitat psíquica, n’està preparant un de similar i ha marcat clarament la temàtica a cadascun dels autors participants per evitar duplicitats i fer del tot coherent el llibre.
Les emocions nadalenques les tornaran a posar els versos que la canalla llegeix entre la carn d’olla i els torrons. Ara Llibres edita ‘50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira’, triats per Jaume Subirana i precedits d’un tractat de sociologia familiar d’en Salvador Cardús, és clar, on proclama que: ‘el vers de Nadal és l’única festa domèstica de la paraula dita en públic que resta viva entre nosaltres.’. Potser vol dir que, si no feu vers de Nadal sou mals catalans, tot pot ser, per pal•liar-ho, acosteu-vos a Gràcia, Sant Andreu o Sant Antoni el dia 13 i veureu com ‘Les lletres surten al carrer’, la festa nadalenca de la Institució de les Lletres Catalanes on els escriptors diran el seu vers de Nadal. Accepten propines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada