A finals dels vuitanta, un estudi institucional posava el llindar del creixement sostingut de Catalunya en els 7 milions d’habitants l’any 2010.
Ara som una mica més de 7 milions i, fins i tot en crisi, l’entrellat poblacional de Catalunya és suficient com per garantir que el país, quan la conjuntura ho permeti, seguirà creixent per poder pagar les pensions, l’atur i tal. Ara igual que als anys 20 o als 60 necessitem la immigració per seguir fent una Catalunya forta. Per tant, tot acord sobre aquesta matèria és una acord, ja d’entrada, molt positiu pel país. Convergència ho deia als anys 90, per què ara no ho vol reconèixer?. CC OO hi pujava de peus fa poc, per què no firmarà l’acord? Responc, per estratègies polítiques, un tacticisme galdós fet de detalls (reagrupament, temps de residència) que contenta els que només veuen fantasmes on hi ha bona part del nostre futur.
Dit a El Món a RAC 1 el 19.12.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada