5/9/08

LA RENTRÉE ESTRETA

Avui París és una festa i Barcelona una olla de cols. La rentrée francesa de les 676 novetats, les llibreries guarnides de festa major, els especials tant a la premsa generalista com a l’especialitzada (deliciós com sempre el dossier de Les Inrrockuptibles) i l’ambient cool als carrers i als cafès, contrasta amb el campi qui pugui local. Alguns articles als diaris per omplir el buit de l’agost i un allau de correus dels departaments de premsa de les editorials (premi a la fecunditat digital per a Neus Chordà d’Ara llibres), és tot el que recorda a qui interessen els llibres de que estem a l’inici d’una nova temporada editorial, i que la literatura catalana te estrelles com Julià de Jòdar (Noi, has vist la mare amagada entre les ombres? –Proa-), Joan Francesc Mira (El professor d’història –Proa-), Joan-Lluís Lluís (Aiguafang –la Magrana-) o Lolita Bosch (La família del meu pare) que tenen lectors i que en tindrien més i és fes una decidida difusió del llibre i no es confiés al qüestionable atzar de Nadal, Sant Jordi i alguna escadussera aparició a programes televisius d’escàs ressò.
Fa temps que en Sergio Vila Sanjuan i un servidor fem campanya perquè hi hagi una rentrée literària catalana a l’estil de la francesa, però la veritat és que no ens fan ni cas. Les editorials ja voldrien una acció més coordinada, diuen, una campanya amb tots els ets i uts, amb marca, segell, imatge i promoció. Però ni l’administració ni les entitats gremials no es donen per al•ludides, i bona part de l’enorme esforç que el sector fa per aquestes dades es perd pel desaigüe. De que serveixen, doncs, l’Institut Català d’Indústries Cuturals, i els gremis i associacions d’editors?

2 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

aprofito per saludar la rentrée i dir-li que el visito sovint, més endavant l'esperem armat de galetes en el programa intercontinental del sound system, vagi pensant la teca, la temporada és llarga...

Rafael Vallbona ha dit...

Gràcies pels seus comentaris, comuniqui a la penya Bogarde la meva veneració pel gran capità Joan Segarra, i no pateixi que poso en marxa els meus arxius discogràfics i els de la memòria musical, que és el relat de les nostres vides.
Que en seria de nosaltres sense música?
salut