Al darrer instant els han fet cas, i el Centre Picasso d’Horta de San Joan (Terra Alta) podrà celebrar com tenia previst el centenari del segon sojorn de l’artista a la vila. Ha calgut que posessin el crit al cel i als media perquè la Generalitat hagi repost afirmativament, i això que a penes demanaven 80.000 euros. Però aquesta subvenció no canvia la situació d’un centre que, per història, trajectòria i vocació de futur, vol fer un salt endavant i postular-se, com diu el seu president Elies Gaston, com el ‘Ceret del Sud’, en al•lusió al museu de la vila del Vallespir nascut d’una circumstància històrica similar al Centre d’Horta.
Picasso va anar per primer cop a Horta l’estiu de 1898 convidat pel seu amic Manuel Pallarès. D’aquesta estada, que es va perllongar fins el febrer, en va sortir una col•lecció d’obres de joventut, encara en un estil tradicional, algunes de les quals són als magatzems del museu Picasso de Barcelona i que el Centre d’Horta podrà exposar gràcies a un conveni que és a punt de firmar. La segona visita del pintor va ser l’any 1909, acompanyat de la seva amistançada Fernande Olivier. Aquesta estada, que va somoure els ànims de més d’un hortenc en saber que convivien sense estar casats, va ser cabdal en l’avenir de l’obra del pintor. A Horta Picasso va posar en pràctica les idees sobre el volum i la perspectiva en la pintura que van desembocar en el cubisme, algunes de quines obres més significatives són paisatges d’allà. Seva és la frase: ‘Tot el que se ho he après a Horta’, en al•lusió al gir que va fer la seva obra. Posteriorment Duchamp i Picabia van fer un pas endavant experimentant sobre el moviment; la modernitat artística arrencava.
Per commemorar el centenari d’aquesta històrica estada a Horta, el Centre Picasso organitzarà un seguit d’exposicions entre l’estiu i la tardor vinents. La central serà de retrats d’amics de joventut de l’artista amb originals que vindran del museu de Barcelona i de col•leccions particulars. A més hi haurà una mostra de Picasso caricaturista, una faceta poc coneguda, i una altra de fotografies fetes per Picasso a Horta propietat del museu de Paris. Però tant les exposicions com els actes que les acompanyaran van estar a punt d’anar-se’n en orris fins la setmana passada, quan la Generalitat els va comunicar al darrer moment que els concedia la subvenció, una menudalla al costat del que ha invertit el Govern en els itineraris de la batalla de l’Ebre, per exemple.
Però el centenari passarà, i el que pretén el Centre és fer un museu que es converteixi en un referent de l’art modern al sud, com Ceret ho és al nord. Si els sojorns de Chagall, Hugué o el mateix Picasso van desembocar en el centre impulsat per Pierre Brune i Frank Burty Haviland que avui s’ha convertit en un museu de referència, l’entitat que presideix Elies Gaston vol fer el mateix recorregut a l’altre extrem del territori. Per això tenen el projecte de canviar de local i convertir la rectoria, que el bisbat els cedeix, en un museu de tres plantes, fet que permetria tancar conceptualment el recorregut de l’art modern a Catalunya. Però falta que els poder públics hi creguin. Horta és molt petit i la seva possibilitat d’influir als centres de decisió de la cultura és escassa; i pel que s’ha vist amb la història d’aquesta petita subvenció que una mica més i no arriba, probablement ni els interessa gaire. Una pena.
+
CAIXA TARRAGONA
Picasso, Miró, Fortuny, Gimeno, Mir, Casas i Rusiñol van pintar paisatges de les terres del sud de Catalunya. Ara, La Fundació Caixa Tarragona ha reunit en l'exposició 'Paisatges del sud' una quarantena d'obres originals d’aquests i altres artistes, en una antologia paisatgística d’aquelles terres que va, del romanticisme de finals de segle XIX fins els llenguatges contemporanis, passant pel realisme, el modernisme i el noucentisme. Una bona manera d’interpretar el territori.
-
ELS CATALANS
La perplexitat detectada per un important equip de sociòlegs de l’institut d’estudis Catalans i rebatuda pel president Montilla tot sol (sic!), va més enllà de la desafecció per la política, la immigració o els ridículs del Barça i del tripartit. L’històric autoodi contra tot el que ens és propi, oposat a un cert tuf xaró històric de certs aspectes centrals de la nostra cultura només poden provocar la confusió més absoluta entre els ciutadans. Encara han trigat massa a adonar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada