23/9/08

CRISI DE DIVORCIS

Ves per on, en temps de crisi, els bancs i caixes contribueixen a fer més indissoluble el matrimoni. A moltes parelles que es divorcien, el que els autoritza la llei un cop separats no els ho permet la hipoteca. I és que, en temps de vaques magres, separar-se del cònjuge, per insuportable que sigui la convivència amb ell o ella, és un luxe de rics. Ni la justícia és per a tothom, perquè un divorci val uns 1500 euros, ni la llibertat hi entén de préstecs.
Amb aquesta perspectiva a ningú no estranya que els divorcis hagin disminuït el darrer any o que hi hagi parelles que, tot i separades de fet, continuïn vivint sota el mateix sostre, una situació estressant que acaba posant dels nervis als dos.
I com sempre que hi ha calés pel mig, els que s’emporten la pitjor part són els joves, és clar. Els que poc després de casats s’adonen que no poden conviure plegats es veuen obligats a cedir en les seves ànsies de recuperar la llibertat per culpa de la llarga i feixuga hipoteca que els uneix molt més que el sagrament.
Ja ho deia en Joan Capri que el matrimoni és la institució que te més màrtirs. I això que llavors les parelles joves vivien de lloguer.

Dit a El Món a RAC 1 el 23.09.08

1 comentari:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

VA BÉ ENCARAR EL TEMA AMB UN EPITAFI DEL CAPRI, LLÀSTIMA QUE "CAPRI C'EST FINI" (BÉ, ÉS UNA GRACIETA FÀCIL I TEVETRESIANA...).
SEGUIM EL COMBAT, ÉS A DIR, LA FOLLIA!