La llibreria Bertrand, al Chiado lisboeta, és gairebé davant de la cafeteria A Brasileira, on Pessoa hi tenia tertúlia fixa. Al llarg de la seva existència, els sostres de volta del local i les prestatgeries de fusta enfosquida pels anys i els lectors han sobreviscut a “un terratrèmol, una guerra civil, 9 reis, un regicidi, 16 presidents, 48 primers ministres, 3 repúbliques, 6 cops d’estat, 2 guerres mundials, a la caiguda del mur, a la unificació d’Europa, a l’entrada de l’Euro, i també tenen llibres sobre tots aquests afers”, segons que diu un preciós cartell al seu aparador principal. Ara, la Bertrand és a punt de desembarcar al mercat editorial català, un epígraf més per afegir a la llista de situacions a les que sobreviure. Ha adquirit una llibreria històrica, El Cau ple de lletres, de Terrassa, i està enllestint una gran llibreria a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Llàstima que a les llibreries catalanes de Bertrand no podrem trobar-nos amb Pessoa remenant les lleixes. L’encís del Chiado és irrepetible, i per molt que tinguin la FNAC a tocar, no només han sobreviscut, sinó que s’expandeixen. La globalització els prova. Ara el que esperem és que la globalització de les llibreries també provi als llibres en català. Que per vendre un Espinàs a la plaça de Catalunya de Barcelona la comanda prèvia es faci des de Madrid no és bo ni dolent si el comerç demostra tenir la necessària sensibilitat cap a la llengua i la cultura del país, matèria primera del que venen. I si no la tenen, no és el gremi de llibreters el que els ho han d’explicar, és la Generalitat. A l’aeroport, fins i tot les memòries d’en Pujol estan només en castellà. Globalment en ennueguem.
Publicat el 19.09.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada