Un lloc més pobre i 'cutre'

‘No hem d’oblidar que aquest és un país pobre i cutre’, diu Eduardo Mendoza a les entrevistes de promoció del seu darrer llibre, ‘El enredo de la bosla y la vida’.I per si de cas algú no s’ho creia, ahir el ministre José Igancio Wert ens ho va recordar amb el seu pla d’ajustament educatiu, un autèntic embolic vital que hipoteca, definitivament, els joves, l’únic futur d’aquest país ja de per si pobre i cutre.
El govern del PP, que en matèria de cultura defensa els toros però no els estudiants, proposa un canvi de paradigma tal què d’acomplir-se, el ja de per si històric endarreriment pedagògic de l’ensenyament públic, passarà a convertir-se en la riota de l’educació mundial. Qui voldrà un professional format en aules amb 40 feres, amb mestres fatigats per l’horari lectiu, amb escoles sense recursos pedagògics i sense pressupost per a recerca i desenvolupament? Ningú.
Quan la consellera Rigau diu que les amputacions, més que retallades, de Wert envaeixen les competències educatives de la Generalitat, el que li hauria de dir és que, per estalviar, el més pràctic seria tancar el seu ministeri, que només es mante per fiscalitzar unes competències que són exclusives les comunitats autònomes.

Dit a El Món a RAC 1 el 17.04.12