Clons i originals

L’abús de les imatges d’agència i la reducció fins l’ofec de les despeses de producció d’un llibre estan matant el disseny gràfic. Quina editorial contractaria un Jordi Fornas avui? En conseqüència, les portades dels llibres produïts aquí, que sempre havien excel·lit entre les millors del món, en general ara són vulgars, poc comunicatives i, sovint, repetides com l’all i oli. Si fa un temps us havíem comentat el cas de dues portades ‘repetides’, les de ‘Reino de sombras’, d’Alan Furst (Umbriel 2002) i de ‘Muerte en Breslau’, de Marek Krajewski (Alamut 2008), idèntiques en fer servir la mateixa foto d’agència, ara n’afegim tres més a la llista: ‘Los crímenes del No-Do’, de Carles Schneider (Principal de los libros 2011), ‘Noir’, de Robert Coover (Galàxia Gutenberg 2012) y ‘Cuentos policíacos (Edaf 2001), que fa servir només la figura del detectiu. Cinc portades idèntiques, visca la creativitat. Hi ha qui proposa fer una exposició, enviar-ho al llibre Guinness World Records o, més senzill, obligar que totes les novel·les policíaques es publiquin amb la mateixa portada. Això darrer seria pràctic, doncs així el conseller Felip Puig tindria fàcilment localitzables tots els còmplices intel·lectuals de la violència urbana.
I com és que el nou logotip de la col·lecció ‘Il Giallo’, de la italiana Mondadori, s’assembla tant al de la biblioteca la Bòbila de l’Hospitalet, la més negra del país?
Però no sols de clons viu la industria editorial. La originalíssima novel·la de Víctor del Árbol ‘La tristeza del samurai’ (Al revés), de la qual us en vam parlar molt bé quan va sortir, ha guanyat el prestigiós ‘Prix Le Point du polar européen 2012’ al festival ‘Quais du Polar’, a Lió. Enhorabona.