Una altra setmana

El nou format expositiu de la Setmana del Llibre en Català ha estat premonitori. Els palets de fusta d’emmagatzemar-hi totxos han servit per aixecar els mòduls (més barats que una carpa i infinitament més bells) que han acollit la ciutat dels llibres; tot un senyal de la voluntat de canvi de cicle i un pas decidit en la consolidació de l’actual format. Si els editors hi aposten del tot, com enguany ha fet Proa amb en Jaume Cabré, la Setmana serà la nostra rentrée; i llavors ja poden venir Amazons.
Però per arribar a aquest punt encara calen força setmanes. De moment està previst que els mòduls durin tres anys i que es puguin utilitzar per a d’altres fires a d’altres ciutats. I aquesta és una altra novetat que permeten els palets. S’ha acabat la Setmana simultània, és car i no funciona. El que proposen els editors és fer fires a viles i ciutats més petites. Hi ha la idea de treballar conjuntament amb l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), que fa anys que porta arreu del país amb gran èxit el seu Quiosc.cat. Vindria a ser semblant al model italià, del que ja n’hem parlat aquí. Petites fires de cap de setmana a ciutats amb poca infraestructura llibretera. Es pensa, erròniament, que tothom te una llibreria a l’abast i és fals. No tothom te temps d’anar a Barcelona, Vic o Reus a comprar. Ni tant sols totes les capitals de comarca tenen llibreria. I no tothom compra ni comprarà llibres a les botigues digitals. La prescripció del llibreter és insubstituïble. La idea inicial de la Setmana quan es feia a l’estació de Sants, que el llibre surti a buscar al lector, és encara ben vàlida avui. Ara cal portar-la a tot el país. Els mòduls de fusta hi ajudaran. Visca el totxo!