Igual que hi ha pisos pastera també hi ha municipis pastera, i qui no ho vegi així que es faci graduar la vista. Són viles on per una gestió equivocada o nul·la de les administracions, es van convertir en indrets amb efecte reclam. Un s’ho deia a l’altre i així s’ha arribat a casos, com el de Salt, on el percentatge d’immigrants és del 45%. Ningú no va planificar, ningú no va actuar i ningú no va prevenir, i així s’ha arribat al punt on s’està. Que no és gaire còmode i molt difícil de reconduir.
Limitar el nombre d’immigrants, la proposta de l’alcalde saltenc, és impossible: no seria ni legal ni democràtic. Revitalitzar el centre del poble, buscar fórmules perquè, aquells que viuen en pitjors condicions, puguin millorar potser en un altre poble; això ja és un altre tema. Però estam parlant d’intervenir en la propietat privada i de buscar complicitats i solidaritats amb altres municipis.
I des que ja fa molts anys, la Generalitat va atorgar poders gairebé absoluts als municipis per planificar serveis i urbanisme, els pobles i viles d’aquest país s’han tornat molt egoistes. Això si que hauria de canviar. Seria un bon primer pas per evitar els municipis pastera.
Dit a El Món a RAC 1 l'11 de Juliol de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada