7/7/11

La nova Institució

Tal i com ja havíem avançat, la modificació que la llei òmnibus preveu per a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) suposarà una modernització i adequació del seu projecte a les dinàmiques actuals. Ara fa una setmana el conseller Mascarell va informar el Consell Assessor de la Institució que la llei recollirà les modificacions a la llei de creació de la ILC quer el mateix Consell havia aprovat fa un temps. La nova ILC veu reforçat el paper d’ens difusor i promotor de la literatura catalana, del seu patrimoni i del suport als escriptors. Al menys un cop per legislatura presentarà un dictamen al Parlament on es recollirà l’estat de la presència pública de la literatura catalana. És a dir, perd atribucions relatives a la producció i a la indústria editorial, però en guanya en el referent a la creació.
La ILC es va recuperar l’any vinent farà 25 anys. En aquella època el sector editorial era més petit i la seva dimensió industrial atenia a una situació radicalment diferent a la d’avui. En plena represa de la normalització cultural, el reconeixement social dels escriptors era també més elevat. Eren un sector cabdal per relligar el país.
La globalització i les noves tecnologies han acabat amb el món d’ahir. Al món d’avui l’escriptor català no compta gairebé per a res, i el prestigi de la literatura no és superior al dels videojocs. La nova Institució que sorgeixi del reordenament legislatiu ha de treballar urgentment per recuperar el prestigi social i la visibilitat per a la literatura, encara que tingui menys diners. És el sentit que te avui aquesta venerable casa. Jaume Subirana, Oriol Izquierdo i Francesc Parcerisas hi ha treballat els darrers anys. Ara han d’aprofundir-hi.