L’atura la guàrdia civil de transit, li demana la documentació, van a posar-li una multa. L’agent mira el nom del carrer on s’ha produït la infracció; avinguda Francisco Brines, i el de l’infractor, Francisco Brines. El poeta posa cara de nen entremaliat: ‘si, ho sento, sóc jo’. L’agent estripa el full de denuncia i li demana que circuli. L’al•ludit posa primera i marxa.
No se si en Xúlio Ricardo Trigo, un veterà ja de les ressenyes literàries, recollirà aquesta anècdota a ‘Recer’, la secció de comentaris sobre poesia que acaba d’estrenar a Versos.cat, la pàgina de crítica i creació poètica en català més consultada a la xarxa que anima Daniel Ruiz Trillo. Jo, per si de cas, el penso seguir. No hi ha gaires espais on assabentar-se, amb criteris fiables, sobre el que està passant en el molt obscur i tancat bagul de la poesia.
Una altra de cotxes, aquesta més prosaica però tant suculenta com la del poeta d’Oliva. Me la ‘canta’ el meu informador secret en matèria negre i policíac, una persona quina identitat no desvetllaré ni davant d’un tribunal, i que s’ha mostrat més perspicaç que Sam Spade, Philip Marlove, Slavo Montalbano, Kurt Wallander i Kostas Jaritos junts. O sigui que, al lloro. O els dolents de Millenium han estiuejat a Catalunya, o tota la trama ha estat ordida per l’independentisme mediterrani i ni Stieg Larsson no ho sabia, ni els de ‘El gato al agua’ no se’n han adonat. En un moment de la pel•lícula Millenium 3 en Mike passa pel costat d'un cotxe i diu que és la quarta vegada que es topa amb aquell cotxe durant el dia. La càmera enfoca la part posterior del cotxe i a cada banda de la matrícula hi ha una enganxina de Còrsega i una del burro català. Ja em direu quina una!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada