A la literatura catalana no li falten creadors ni diversitat, el que li cal és que el públic del país la reconegui com a pròpia; una idea arrelada fa vint anys i que ara està en declivi per la pressió de la indústria editorial i els mèdia espanyols i l’autoodi local. La idea de la Institució de les Lletres Catalanes (ILLC) d’elaborar una mena de cànon literari multidisciplinari va per aquí: buscar títols i autors que, no per menys venuts o retratats pels mèdia, són menys apreciats pel lector. Aquests sistema de reconeixement singularista pot resultar poc ‘canònic’ a ulls de la crítica cellajunta, però tenint en compte que a penes n’hi ha que sàpiguen qui és Francesca Aliern, doncs potser millor que s’estiguin calladets.
Consens, visibilitat i prestigi són idees imprescindibles per fer surar la literatura catalana. Aquesta mena de consulta que ha posat en marxa la ILLC pot establir un retrat força aproximat d’on som; però el resultat és només un diagnòstic,i calen solucions. És per això, i perquè s’han de repartir competències amb el CoNCA, que l’Institut Català d’Indústries Culturals i la Institució estan treballant conjuntament en un projecte que reformi completament les ajudes al sector editorial. La línia argumental està apuntada: dirigir els esforços a projectes editorials complerts, definits i que obrin espais tancats o minimitzats. Pretenen acabar amb les ajudes títol a títol que sempre afavoreixen als grans en detriment dels petits segells, que són els que estan en millors condicions per ser els autèntics motors de la revalorització de la literatura catalana. Els grans no es queden sense ajuts, però potser els hi hauria de donar el Departament de comerç, no el de Cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada