Ni Constitucional, ni Millet, ni crisi, ni Pretòria; avui és el dia nacional de l’autoestima dels catalans, altrament dit: sant Jordi. Si hi ha una data en el calendari internacional en la que, per damunt de qualsevol nacionalitat reconeguda o no, val la pensa ser català abans que res, és tal dia com avui, que ja ens convé.
I el millor del cas és que potser no som gran cosa, ni tan sols uns lectors excel•lents, però no conec cap altre país que tingui un dia on la gent es regali roses i llibres, i fins i tot es digui que s’estima sense que ho hagin d’insinuar uns grans magatzems. Digueu-me cursi, però crec que només per això, ja paga la pena sentir-se i ser únicament català, al menys un dia a l’any.
I ara feu-me el favor de sortir al carrer i gaudir de la diada, que com deia l’enyorat Joan Monleón amb els Pavesos fa anys: El dia de sant ordi és un dia regalat, estaven fent un tracte una xurra i un soldat. I potser també és això aquesta diada; la llibertat promíscua de a primavera.
Dit a el Món a RAC 1 el 23.04.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada