El cas Egunkaria, el cas Garzón o la sentència de l’Estatut, la suma de recents arbitrarietats judicials és llarga, completin-la vostès mateixos.
Intocat després de la dictadura i intocable en ser una de les tres potes reconegudes de l’estat de dret, el poder judicial és hereu de la més rància tradició autoritària, retrògrada, involucionista, i carca fabricada pel franquisme.
Aquesta poderosa maquinària antidemocràtica va estar a l’expectativa, per si era depurada, durant l’època de la UCD i va restar parcialment desactivada durant bona part dels governs de Felipe González, però va renéixer amb Aznar i ara és el sentinella que vetlla la travessa del desert del PP atiant amb ràbia els altres dos poders: el legislatiu i l’executiu.
És el que passa per polititzar els orgues judicials, que després et claven la ganivetada i es fan els amos.
I si no com m’expliquen que el Consell General del Poder Judicial hagi fet el comunicat contra els que han manifestat llur repulsa pel processament de Garzón gairebé al dictat de l’inefable Federico Trillo?
A Espanya hi ha un problema que es diu poder judicial.
Dit a El Món a RAC 1 el 14.04.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada