Si hi ha qui venç després de mort, perquè no hi ha qui pugui vendre abans de sortir al mercat? A la pàgina 101, secció ‘Los más vendidos’, del número de novembre (97) de la revista de divulgació històrica ‘Clio’, que es va posar a la venda el dia 23 d’octubre, es diu que el segon llibre més venut del més és ‘El símbolo perdido’, de Dan Brown, que les editorials Planeta i Empúries van posar a la venda el 29 d'octubre. N’hi ha de visionaris. A l’altre extrem, algú que toca absolutament de peus a terra és en Vicenç Pagès i els seus ‘Els jugadors de whist’, també d’Empúries. A principis de temporada vam dir que seria una de les novel•les de l’any, i sense fer xivarri i ni subornar els responsables de la revista ‘Clio’, s’està enfilant al capdamunt de les llistes de llibres més venuts, de les mesuradament creïbles, vull dir. La novel•la de Figueres, la novel•la de la generació dels quaranta i pocs, es ven i agrada, dos conceptes sovint antagònics. Per què? Perquè és amena, interessant i està ben escrita, no cal més misteri en una novel•la. La proposem pel premi llibreter, a veure si de tant en tant el guanya un autor local.
Parlant de misteris, ella en diu novel•les d’enigmes, Fred Vargas torna amb ‘Un lloc incert’ (Amsterdam), la seva desena novel•la i la segona que apareix en català després de ‘La tercera Verge’. L’autora francesa és un bon exemple de que, en novel•les negres, no tot ha de venir del nord.
No seran supervendes, però ‘Un de tants’ de Lluís Ferran de Pol i ‘Dues línies terriblement paral•leles” de Grau Viader, (Club editor), son dues obres nascudes de les experiències al front dels seus autors, són dues obres ara recuperades gràcies al suport del Memorial Democràtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada