Si els dies lectius són els mateixos, si els pares que treballin seguiran sense saber que fer amb els fils, però al febrer enlloc del setembre, si les Ampa hauran d’organitzar les activitats extraescolars com ja fan ara, i si els mestres no hauran de treballar més hores, perquè encara que ara facin intensiva bé que han de ser a l’escola a les tardes, llavors on és el problema del nou calendari escolar? D’acord que hi ha escoles on fa calor, que es resolgui aquest tema, també hi ha moltes llars que no tenen aire condicionat i hi viuen nens, d’acord que hi ha pares que no podran pagar setmanes d’esquí, és que no entenc per quins set sous l’escola ha de portar els nens a esquiar; això ha de ser una activitat privada, o és que ja no cal ni tenir família?
Jo no hi veig problema al nou calendari escolar; o si, potser un: és massa curt. Si un universitari no ha sentir mai a parlar de Fuenteovejuna, com em va passar ahir a mi mateix, llavors si que tenim un problema, i no és de calor, ni de setmanes blanques, ni d’intensiva.
Dit a El Món a RAC 1 el 25.11.09
1 comentari:
bona tarda
fa bastant de temps que no intervenia, però el món de l'educació em té desconcertat. Sempre he sentit dels grans que abans les coses no eren així que s'aprenia més, etc, cose que pensava que formen part de la maduresa. és més jo als meus quaranta pocs i amb criatures petites que encara no han començat primària començo a pensar el mateix. Però ara ja no crec que no només sigui per temes d'edat si no que que és cert. Per mi el fracàs més gran del nostre sistema és l'educatiu, entre el ball de lleis, la pedagogia que a vegades penso que perd el nord, ens porta a una situació actual. A vegades quan parlo amb companys i em diuen allò que s'ha d'aprendre de forma amena i divertida, sempre dic que l'educació no s'ha de convertir en un chiqui parc. Perquè més tant o més important que els continguts, per mi és que desde casa i l'escola s'ensenyi als nens que les coses requereixen un esforç i una disciplina o habits. No sé veig gent més jove que jo a la feina i a vegades penso que el seu cervell no és una esponja com se sol dir si no com una baieta per on passen moltes coses però rellisquen i no queda res. Per tant com bé dius no crec que sigui tant problema de calendari. En fi és la meva petita opinió d'un profà en la matèria i segurament que podrà ser rebatuda per memnts més doctes en la matèria
Jordi
Publica un comentari a l'entrada