LA INCERTA CURSA DEL LLIBRE DIGITAL

A Frankfurt va ser l’estrella. però és una seriosa aposta de futur o una sortida endavant en temps convulsos? Amb quatre sistemes, diversos tipus i preus d’aparells lectors i el degoteig d’informacions sobre noves plataformes tan en català com en castellà, fa l’efecte que el llibre digital esclatarà comercialment aquest Nadal. Però hi ha negoci real ara per al sector editorial?

Per primer cop el llibre de la Marató de TV 3 es podrà comprar en versió digital apte per a dos dels quatre sistemes de reproducció de llibres electrònics que hi ha al mercat: mobipocket i epub. A més, des d’aquest segon sistema es pot convertir en un text apte per a ser llegit des de l’iPhone gràcies a un software que es descarrega de franc. Els editors d’Edi.cat (Cossetània, Bromera i Angle), titulars de la primera plataforma de venda de llibres digitals en català i editors del llibre de la Marató, són els responsables d’aquesta cridanera novetat.

Tot i que sembla que no hi ha acord entre Sony i El Corte Inglés per a la venda massiva per Nadal d’aparells lectors, i que la companyia japonesa no comercialitza per ara el seu model més avançat, el PRS-700, a Espanya, el sector del llibre digital serà una de les estrelles comercials de les pròximes festes.
Amb l’immediat desembarcament de Google al negoci del llibre digital amb un format innovador i arriscat, doncs el comprador no adquirirà una descàrrega, sinó dret de lectura (per llegir sempre caldrà estar connectat a Internet), ja seran quatre els sistemes de reproducció de llibres digitals: el mobipocket, el format en obert d’Amazon, el Kindle, el seu format tancat apte només per als llibres que ells comercialitzen, l’epub de Sony i el que anuncia Google. La situació recorda molt a la comercialització del vídeo domèstic, oi que si? Però, tal i com va passar amb els magnetoscopis quan el mundial de futbol d’Espanya 82, això no representarà un fre per les vendes d’aquests aparells durant els propers Nadals. A més, l’anunci de l’entrada del llibre digital a l’escola serà un ham per a moltes famílies. El sector de l’electrònica de lleure en sap molt de màrqueting i hi destina molts diners. Fa unes setmanes Sony feia un desplegament espectacular d’estands del seu PRS 700 a l’aeroport d’Amsterdam, un dels de més tràfic d’Europa, digne de la presentació d’un cotxe de gamma alta.
Però la indústria editorial no es pot comparar amb les multinacionals de l’electrònica. Aquí les xifres de negoci són més ajustades, la crisi no es resol amb deslocalitzacions i la globalització és limitada. Els impulsors de la primera plataforma de venda de llibres digitals en català reconeixen que avui no és negoci, però que s’hi ha de ser, i que ells volien ser els primers i ser-hi també en castellà; aquesta setmana presenten edibooks.es. Però la seva és una estructura lleugera. Fins a quin punt ho poden suportar a hores d’ara els grans grups clàssics? Més d’un editor dels considerats grans assegura que, d’entada, ells no hi creuen en el llibre electrònic com a negoci, i fins el moment nomes han fet prospectives. Alguns d’ells apostaran, a tall de prova, per aportar títols a les plataformes que es creïn, com serà el cas de 36 L, el projecte que impulsen Ernest Folch (Ara Llibres) i Ferran Soriano (Spanair); però aquestes relacions també s’alteraran quan els contractes editorials contemplin estrictament els drets de reproducció digital.
En tot aquest ball de possibilitats de futur i incerteses de present, potser on es veu més clar el negoci és al sector del llibre de text. La irrupció del llibre digital a l’ensenyament ha impulsat al Grupo Oceano a fer una forta inversió adquirint Digital Text, el portal que ven els llibres a les escoles catalanes.
Però tot això són conjectures, apostes convençudes i, en més d’un cas, sortides endavant. De moment el negoci serà per al sector de l’electrònica. Els diners encara trigaran a arribar al del llibre. Cal saber, i poder, esperar.

Josep Lluís Roig
Furgant a l’arxiu de Gandia amb Maria Josep Escrivà ha descobert uns poemes inèdits de Vicent Andrés i Estelles va presentar al premi Ausiàs March i que mai no es van arribar a publicar perquè, el llibre publicat amb el nom de L’inventari clement no es corresponia en la seva major part amb el que va guanyar el premi l’any 1966. És agradable adonar-se que la cultura no ha mort a València.

Marc Recha
Petit Indi és un magnífic relat sobre la pèrdua de la innocència, però també és un avís sobre l’allunyament d’un extraordinari director del fràgil sistema de producció catalana. Recha és estimat a França, coproduït i vist a França. I amb aquest bell film fa un pas seriós cap a l’estètica i la narrativa cinematogràfica de gust francès. Enhorabona per ell, llàstima per la cultura catalana.