L’episodi de l’Alakrana hauria estat digne de vodevil, és a dir; de peça teatral lleugera, amb un argument nodrit de situacions equívoques que provoquen la hilaritat del públic, si no fos perquè les accions ridícules han posat en perill la vida de 36 persones, el patrimoni d’un armador i el respecte internacional d’Espanya, poca broma. En tot aquest vodebil d’embolics, canvis de ministeris, en la gestió del conflicte, gabinets de crisi per vídeoconferència i d’amagar el cap presidencial sota l’ala polonesa, només ha salvat la pell la inefable Audiència Nacional, nefasta herència del Tribunal de Orden Público que, demostrant que sempre tenen la última paraula, són els que han dit al govern que pagués perquè ells no deixaven anar els dos pirates detinguts.
Per molt menys, un anecdòtic referèndum en un poblet del Maresme per exemple, el govern i la justícia van muntar un autèntic auto sacramental sobre la sobirania nacional.
Perquè els preocupava menys la vida de 36 mariners?
Dit a El Món a RAC 1 el 18.11.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada