LA COMPLEXA RIQUESA DE LA SOCIETAT CATALANA

Les societats modernes són contradictòries. La velocitat a la que avancen fan impossible de pair tots els esdeveniments i relacions que es donen al seu si. La societat catalana te grans contradiccions; però lluny d’afeblir-se, s’enforteix i es cohesiona amb l’esforç dels ciutadans i les institucions. Que políticament estigui vivint un moment delicat no frena aquest progrés.

Al museu Marítim es pot veure fins gener l’ exposició titulada ‘Cerdà, 150 anys de modernitat’ on, a part d’ensenyar la potència social, cultural i política de la idea de l’Eixampla i la capacitat de transformar la ciutat i el país que va tenir, es mostra també el frustrat gratacels de 120 metres que l’arquitecte John Mead Howells, el mateix que va crear una de les dues torres neogòtiques que defineixen l’sky line de Xicago, va dissenyar per la Plaça de Catalunya (on hi ha el Triangle), però que mai no es va arribar a construir. Allò podia haver estat una decepció pels agents socials de l’època, fins i tot avui en dia algú pot sentir-se decebut de que Barcelona no tingui una joia arquitectònica d’aquest calibre, però no va suposar cap fre en el revolucionari projecte d’Ildefons Cerdà, i així la ciutat ha esdevingut amb els anys la bella i equilibrada metròpoli reconeguda arreu del món, malgrat –de nou-, els problemes conjunturals de seguretat, civisme o netedat.
Catalunya rebrà aviat un fort mastegot en les seves aspiracions a la millora d’un autogovern que li permeti afrontar les noves realitats que plantegen els temps amb garanties d’èxit. I el més dolorós serà que aquesta atzagaiada li arribarà des del cor mateix del sistema democràtic al que, històricament, tan ha contribuït a consolidar. Serà un revés que perjudicarà a tot Espanya i, quan es produeixi, hi haurà qui pensarà, qui sap si amb satisfacció, que Catalunya està de nou sotmesa i agenollada i que entra inexorablement en un estadi de deteriorament i declivi de dimensions incalculables. I no és veritat.
Lluny de provocar una pretesa, i potser desitjada pels elements que disseccionen cada iniciativa que es pren per a millorar el país, ensulsiada, que ningú no dubti que, amb totes les seves contradiccions, i malgrat una classe política que no aconsegueix estar al nivell que la ciutadania li reclama i el país necessita, la societat catalana continuarà progressant al ritme de les societats més avançades del món amb tota l’empenta que ha demostrat tenir tant en els moments bons com en els dolents.
Les reclamacions polítiques poden no ser ateses, i fins i tot anorreades, com és el cas que ens ocupa amb els recursos contra l’Estatut, però una societat moderna, complexa i amb vocació i capacitat per transcendir més enllà de les conjuntures de cada moment, ja siguin polítiques o econòmiques, ni s’agenolla, ni es deteriora per perjudicials i injustes que siguin les situacions que li pertoquen viure i de quines conseqüències no n’és responsable. I això la societat catalana ho ha demostrat abastament al llarg dels anys. Potser molesta a segons qui, però és així.
Dilluns passat es va presentar el centre de visitants de la futura Casa de les Llengües, que rep el nom oficial de Linguamón. Intel•lectuals i artistes d’arreu del món, de Paul Auster a Arata Isozaki i de Noam Chomsky a Gilberto Gil, van apadrinar la iniciativa amb missatges (enregistrats o en directe) on coincidien a dir que la diversitat lingüística és la capacitat que te el món modern per no caure en l’empobridora uniformització de la vida. Malgrat les dificultats, el català és una de les llengües amb major vitalitat d’Europa i, ni en les circumstàncies més adverses, ha estat abandonada per la societat a la que serveix i representa. No hi pot haver major expressió de la voluntat de ser amb personalitat pròpia i sense les imposicions homogeneïtzadores del moment. L’empenta de les societats modernes és prou forta per, assumint les seves contradiccions, obtenir la cohesió necessària per progressar.

Gaspar Hernández
L’edició en castellà a Aleph de la novel•la El silenci, amb la que l’especialista en creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat va guanyar el Josep Pla, pot ajudar vitalment a tanta gent que està molt neguitosa per l’opinió força generalitzada que els catalans tenen respecte l’eterna discussió del Tribunal Constitucional sobre els recursos contra l’estatut.

Jordi Garcia Soler
Després d’algunes testosteròniques respostes, al periodista se li girarà feina de nou. Probablement hauria de refer l’impressionant informe a mil euros el foli que va redactar per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona recomanant a l’alcalde que vagi més a Madrid per parlar amb periodistes d’allà. De bon rotllo, però no se si aquest és el millor moment per peregrinatges de bona voluntat.