LA NOBEL I ELS DE CASA

Escolto en Jordi Basté que, al comentari editorial que fa cada dia a les vuit del matí al seu programa el Món a RAC 1, critica que no hi hagi ni un trist llibre en català de la premi Nobel, Herta Müller. La cosa no passaria d’aquí si no hagués estat que, uns dies després, el mateix Basté i al mateix espai, diu que ha parlat llargament amb en Fèlix Riera, director editorial de Grup 62, i que aquest li ha dit que no n’hi ha per tant, i que en Camilo José Cela tampoc no estava gaire traduït quan va guanyar el Nobel. Riera assegura que, que Müller no tingui cap llibre al català, no vol dir que estiguem tan malament, ans al contrari, i anuncia per aquesta temporada noves novel•les de Ferran Torrent i Najat el Hachmi, entre d’altres. Magnífic, probablement tindrem una bona collita d’autors locals enguany, però això no fa que la Nobel 2009 deixi de ser inèdita en català. Ho deixarà d’estar? Segurament, però això tampoc no treu que, a hores d’ara, tinguem aquesta lleu coixesa. En català es publiquen molts títols d’autors estrangers, tot i això força vegades es troben a faltar obres literàriament centrals perquè, en bona lògica, les editorials busquen la rendibilitat econòmica, i no se si la Müller, abans del premi, donava gaires diners. Això si que són raons, hi estigueu d’acord o no. Qui ja deu estar pensant en aquesta dicotomia és en Jordi Rourera, el nou editor d’ Ara Llibres, Amsterdam, Alisis i Now Books. Bioquímic i filòleg, en Jordi és una rara i valuosa espècie en el món editorial, on va debutar ja fa cinc anys. Si la sort, que li desitgem, te un component químic, la seva incorporació és el fitxatge d’un crack. La gent d’Ara llibres reconeix que és un luxe tenir-lo d’editor.