Entre el mecenatge de Millet a partits i fundacions, els informes inútils i els sms robats, la política catalana te la cotització borsària suspesa de fa setmanes. Només faltava aquest cainisme esportiu que ja comença a ser típic a Esquerra per acabar d’ensorrar l’escàs crèdit de la classe política local.
La història recent d’Esquerra és cíclica: el que Carod va fer a Colom ara Puigcercós li ha fet a ell, i embolica que fa fort. No dic que als altres partits no passi, que li ho preguntin a Maragall, Piqué, Roca o Cullell, per dir-ne alguns, però és que el cas d’Esquerra clama al cel per la impudícia amb que es claven les ganivetades. Abans, com a mínim, aquestes coses es resolien amb una escissió com cal (PSUC, PSAN, Iniciativa...la llista és llarga), però ara no, perquè ara es toca poder, es dona feina i càrrecs a molts partidaris, i la gent te por de perdre la nòmina o la poltrona. I tot són esveraments, i mals de ventre, tal i com ha estat aquests darrers dies a Esquerra. És el que passa quan Cain es topa amb si mateix.
Dit a El Món a RAC 1 el 08.10.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada