L’espremuda de cargols d’Iceta i Herrera a Convergència per les donacions del Palau a la fundació Trías Fargas tenen clau electoralista, i sobre això no hi ha res a dir, poden demanar tantes explicacions com vulguin. Ara bé, que la fundació convergent tingui l’obligació d’explicar-se o de tornar els calés, és un altre tema.
La Trías Fargas no te cap mena de deure ni legal, ni fiscal, ni polític sobre la necessitat de dir en públic d’on li venen els diners que rep. La llei de finançament de partits prohibeix que aquests rebin diners d’anònims, però no diu res de que ho facin les seves fundacions afins, com és el cas de la nacionalista. Per tant, posats a demanar els comptes a la Trías Fargas, jo també els demano a les altres i tots en pau. O no.
Ara, si és ben cert que la fundació afí a Convergència no te cap obligació de passar els seus números per una roda de premsa, si que, moralment, estaria bé que ho fes. No per ells, sinó perquè l’ambigüitat que s’ha creat, beneficia al lladre.
Dit a El Món a RAC 1 el 13.10.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada