CONSELLER TRESSERRAS, SEMBLA QUE TENIM PROBLEMES

Mala setmana pel conseller de cultura. Ni els grans distribuïdors ni molts exhibidors estan d’acord en la paritat entre català i castellà en el doblatge de pel•lícules, mentre que el cessant Xavier Bru de Sala l’acusa de voler buidar de continguts i diners el Consell de les Arts (CoNCA). S’està apagant la bona estrella que semblava acompanyar fins ara Joan Manuel Tresserras?

No crec que a ningú sorprengui que cada pas de la futura llei del cinema vagi acompanyat d’un intens debat públic, ni de que, un cop dimitit, el fins ara president del CoNCA, Xavier Bru de Sala, no posés l’èmfasi de les seves crítiques en el titular del Departament de Cultura de la Generalitat, però quan ambdues coses coincideixen en el calendari, i ho fan amb altres com el balanç negatiu que l’informe de la ràdio a Catalunya fa sobre aquest mitjà, fan pensar que, malgrat mantenir un considerable crèdit polític, la gestió del conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras, està passant per un moment socialment delicat, just quan enceta el darrer tram de legislatura.
El full de ruta de l’equip Tresserras ha estat sempre clar: un primer any per endreçar el desgavell que hi havia a la casa i, a partir de llavors, planificar, legislar i actuar. Els reconeixements obtinguts amb el pla del circ, el de biblioteques, el de dansa o la difusió internacional de la música feta a Catalunya, han tapat algunes patinades com el tancament precipitat de Santa Mònica o l’oposició que va trobar el pla d’arqueologia i que es va acabar fent posar a tothom ferms, en una meritòria actitud d’exercici del poder que, per por a desagradar o a perdre la cadira, a la política catalana es practica ben poc.
Però Tresserras i els seus sabien que tenien un ferro roent amb el CoNCA i que es ficarien en problemes amb la llei del cinema. I ara, en el darrer tram de la legislatura, ambdues situacions poden malbaratar part de la gestió d’un conseller que, i aquí Bru s’equivoca malintencionadament, si que ve del món de la cultura. O la universitat i la comunicació no ho són?
L’herència del CoNCA recorda una mica el cèlebre pacte cultural dels vuitanta, que un cop firmat va resultar que ningú no el volia i Pujol el va fer desmantellar entre grans pantomimes de l’esquerra. Però ningú del govern Montilla, ni ell, no va ser capaç de reconduir un tema que els havia encolomat en Maragall i que no els feia cap gràcia, fins que Tresserras s’ho va trobar damunt la taula, i amb un president ‘in pectore’ amb qui sabria que se les tindria. Perquè el va proposar, doncs, per tenir contenta la plataforma que promovia la creació d’un consell?. Perquè es va deixar podrir després la situació fins arribar a l’enfrontament, les acusacions, la crisi, la dimissió forçada de Bru de Sala i aquesta sensació actual de que, això del CoNCA no servirà de gran cosa? Collar les competències i el pressupost del Consell i després forçar la negociació d’un acord marc era la forma de reconduir-ho? El CoNCA pot tenir una segona oportunitat, o se’ns ha mort a les mans i a penes serà ja una mena d’instància zoombie entre la teranyina del’administració? S’hi estarà d’acord o no amb el Consell, però el que no es pot tolerar és crear-lo i desactivar-lo després pels motius que siguin.
Amb el projecte de llei del cinema pot passar el mateix, tot i que esperem que no. S’anuncia amb gran èmfasi, potser es promulgui tal i com està redactada però, quina capacitat tindrà la Generalitat per a fer complir la quota paritària entre castellà i català a les pantalles? Les ‘majors’ que no acompleixin se les multarà, o en això de les multes, com en els delictes econòmics, també hi haurà privilegis jurídics?
Si es fan les lleis i s’engeguen instàncies administratives cal respectar-les i activar les seves funcions i acompliment. En cas contrari, el balanç de l’era Tresserras podria acabar essent tant mediocre com el de majoria de consellers que han passat pel despatx del Palau Marc.

Naufragi radiofònic
Més males noticies, de sobres sabudes, pel conseller Tresserras; segons l’Informe sobre la Ràdio a Catalunya 2008, que ell mateix va presentar la ràdio envelleix, perd oients, i gairebé ningú no sap fer res per corregir-ho, tret de RAC 1, tal i com reconeix l’estudi. Si no s’hi aconsegueix enganxar els joves, internet pot matar l’estrella de la ràdio quan ni el vídeo ho havia fet.

Bonhomia inútil
La justícia valenciana ha desbaratat del tot la bonhomia de Tresserras. L’autorització al govern valencià per tancar el repetidor de TV3 a València fa complertament inútil la voluntat de diàleg i d’acord que sempre ha demostrat el departament de Cultura per promoure la reciprocitat en la recepció de les respectives televisions a València i Catalunya. Però aquí Canal 9 si que arriba.