Com pot desaparèixer un avió en mig de l’Atlàntic i no deixar ni rastre en plena era dels satèl•lits i el GPS? Perquè els vols transoceànics no tenen cobertura de radar en mig del mar? Perquè les comunicacions per ràdio són tan deficients tot i haver de donar raports periòdics? Una tempesta de llamps pot avariar el sistema elèctric d’un avió, però no del tot segons els experts, i tanmateix una tempesta així no es produeix a 35 mil peus d’alçada, que és per on havia de volar l’Airbus en el moment de l’accident. Llavors? Quina mena de situació imprevista va haver d’afrontar l’avió? Va patir una anomenada turbulència en aire clar, que no pot ser detectada pels aparells de l’aeronau?
Si l’aparell va enviar cada 10 minuts el perceptiu senyal ADS indicant a terra la seva posició, llavors els investigadors han de tenir una noció força aproximada d’on és l’avió, però les caixes negres restaran sota les aigües per sempre, i probablement aquestes preguntes mai no tindran resposta. No deixaré de volar, però hi pensaré cada cop que travessi l’Atlàntic.
Dit a El Món a RAC 1 el 02.06.09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada