11/1/08

OBLIDATS I RECORDATS

Ventura Claveguera, homenot de Josep Pla a qui Salvador Espriu va canviar el cognom pel d’Ametller per fer-lo més literari, és un oblidat dels molts que hi ha a la literatura catalana. Ara, amb setanta cinc anys i després d’una carrera de veterinari tan prolífica com de menystinguda ha estat la d’escriptor, l’ajuntament de Mataró ha tingut un atac de mala consciència y ha mogut cels, terra i família per editar les dues novel•les on l’autor aboca la seva enorme saviesa en filosofia, història, literatura, mitologia, estètica i ètica entre d’altres. ‘Summa kaòtica’ i ‘Resta kaòtica’ són dos relats sobre la guerra i la postguerra des d’un dels punts de vista més originals de la literatura catalana contemporània. Esperpent amb pinzellades surrealistes, humor negre tenyit de tendresa, monòleg interior carregat de distància emocional entre la persona i el temps, ambdues narracions fa anys que haurien de constar a la història de la literatura, si és que existeix encara la literatura catalana. ‘Summa’ havia estat publicada fa mil anys per Editorial Laia; ara ambdues ho seran per Cossetània el pròxim maig.
Un altre que serà ben aviat recordat serà Narcís Comadira quan Empúries editi les seves memòries per les quals els seus amics Pere Portabella, Josep Mª Castellet i Xavier Folch li van atorgar dimarts el Premi Octavi Pellissa “a un projecte de creació literària o d’estudi o assaig en el camp de les humanitats”; que en qualsevol epígraf encaixen unes memòries. Part del jurat ho celebrava a migdia dinant molt contents d’haver-se conegut tots fa tants anys. I parlant de memòries, a que espera el Grup 62 per publicar les de Joan Reventós? Fa temps que les tenen a punt.

Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya

1 comentari:

Albert Calls ha dit...

L'oblit i el record són circumstàncies transitòries, com la vida mateixa.
El que és bo acaba trobant la seva funció dins el cicle kàrmic (recordeu Kerouak i els pòtuls místics del Dharma), encara que estiguem en un món en el qual la mediocritat prevalgui sempre gairebé per damunt de tot.
L'obra d'en Ventura Ametller brilla enmig de l'obsscuritat de tanta estultícia.

Viska els Ventures.

Mort al 'Tomate, a la Paris Hilton i als de l'AELC!.