No veig clara la idea de fer escoles especials pels que acaben d’arribar, ho trobo una segregació afegida a la que els immigrants ja pateixen al carrer. Però també sóc conscient que el ritme de treball i de progrés educatiu a les aules s’alenteix excessivament per l’arribada constant de nous estudiants procedents de tots els vents del món.
Com fer que els que tot just arriben puguin fer el primer pas i que sigui integrador?
Malgrat els catastrofistes de rigor, el sistema educatiu català ha parat prou bé l’intens impacte de les onades migratòries dels darrers anys. Mestres, centres educatius i administració, han sabut trampejar amb bona nota i pocs diners l’allau de noies i nois arribats d’arreu del món en qualsevol condició i moment del curs.
Llavors, per què no destinar més diners a reforçar les aules d’acollida, és a dir, l’ensenyament al mateix centre i des del primer dia, en lloc d’invertir en escoles ‘especials’, paraula que, per cert, sona fatal, oi que si?
Dit a El Món a RAC 1 el 15.01.08
2 comentaris:
bon dia Rafael
ja començo a ser el teu contracomentarista habitual, però mentre no em diguis el contrari m'agrada fer algun comentari. Parteixo, del coneixement de la bervetat del teu comentari, i segur que et podries extendre molt més enllà. Aquesta primavera vaig haver de patir el procés de preinscripció (si algun dia t'interessa la meva opinió sobre el tema ho faré amb més calma, degut a les especials circumstàncies de la situació), de sobte et trobes en un món que no acabes d'entendre, però que te un denominador comú de totes les parts, el descontentament. Crec que l'escola és un gran medi per a la integració en una nova realitat. Com per exemple, en el meu poble per a algunes persones va ser l'apuntar-se a la colla castellera, en els anys 70. Crec que potser el que s'hauria de fer és potenciar classes d'acollida dins de la mateixa escola, no en escoles diferenciades. La integració és difícil, com diu un conegut meu que treballa en el món escolar, més difícil és quan a més, els pares dels nou vinguts no tenen cap interès en integrar-se ni que els seus fills ho facin. Però tampoc acabo d'entendre perquè nens que apareixen a mig curs poden saltar-se tot el procés de preinscripció i són posats en classes que queden distorsionades per aquest motiu. En fi tema complicat i de difícil solució.
Gracies pels minuts dedicats
Jorrdi
jordige@icab.es
Perdona el retard, vaig una mica de bòlid.
Com has pogut comprovar, estic d'acord amb tu; més aules d'acollida i més ben dotades financerament. L'escola és el millor mitjà d'integració.
Respecte del nul interès de moltes famíies per integrar-se, no se que dir-te, m'hauria de trobar en una situació així; en un país estrany, amb un nivell cultural baix (que augmenta la desconfiança) i amb uns recursos econòmics migrats.
I pensa que si hi ha molts nanos que s'incorporen a mig curs és perquè a llatinoamèrica el curs acaba a finals d'any, tot i que això no justifica a tots els nous alumnes, és clar. Tot plegat, i en això coincideixen el teu comentari i el meu, és molt complicat i mai no es fa a gust de tothom.
Ep, i no deixis de dir el que pensis d'aquest bloc. Salut.
Publica un comentari a l'entrada