L’OBRA EXEMPLAR D’UNA VIDA

Uns palets amb llibres a punt de ser carregats per la carretilla elevadora de qualsevol magatzem de distribució simbolitzen els primers quaranta anys de vida de l’editorial Anagrama. A la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona la vida de Jordi Herralde, que també és la seva obra, penja dels murs de la sala d’exposicions. Primeres edicions, primeres multes, primeres portades que a tots ens traslladen a l’imaginari real i viscut dels anys joves, cartes d’autors i amics, fotografies amb amics i autors, col•leccions, premis, records, anhels, feina, i l’editor que ho contempla tot des del vertigen del pas del temps i el que ha anat deixant pel camí. Li pregunto per la sensació de buit a la panxa i, amb l’habitual mirada un punt tendre i un punt irònica diu: -No m'aturo a pensar en el vertigen; tiro endavant. Jo, que si que ho faig,penso que la seva vida d’editor és la meva de lector.
La feina d’un editor sempre és exemplar. Posar el coneixement a l’abast de la gent, seleccionant i jerarquitzant els interessos en nom d’unes persones a qui no coneix, però de qui intueix els seus gustos i interessos, engegar un procés industrial per a promoure la màxima difusió d’una obra i, a més, treure’n un benefici econòmic per a viure i donar feina, si, però sobretot per a tornar a invertir en tot el mateix procés un cop i un altre, és una feina ingent i molt important per a garantir el progrés i funcionament de les societats modernes.
A la mostra li falta una foto en primer pla del nas de l’editor. Amb el seu apèndix olfactiu, Jordi Herralde ha fet d’Anagrama una editorial amb un elevat grau de complicitat amb els seus lectors. Primer els va posar sobre la posta dels pensadors contemporanis que estaven bastint el forjat de les societats modernes, després els va abocar a la delirant utopia de la contracultura, les literatures al marge i l’avantguarda més radical, i encara li va quedar temps per donar a conèixer la millor literatura en castellà de les dues bandes de l’oceà, de ser l’editor que tradueix més escriptors catalans i de continuar oferint el millor panorama (i el nom de la col•lecció no pot ser més encertat) de la literatura universal d’avui mateix. Anagrama ha fet lectors, els ha format el gust segons ells han volgut, ha sabut no apartar-se del seu costat a la vegada que n’anava fent de nous, ha pisat desenes d’escriptors als circuits internacionals (el record per pel seu amic i editor Christian Burgois es fa aquí ineludible) i ha contribuït decididament a prestigiar la industria editorial catalana i espanyola.
A l’exemplaritat de la feina de l‘editor cal afegir-hi la sagacitat de l’empresari i la categoria de l’intel•lectual, actituds difícils de compaginar. A molts editors forjats als anys progres, és a dir en fa uns quaranta, la incapacitat de consolidar les empreses els va acabar perdent. O van tancar, o van vendre o van acabar baixant el llistó per poder abastar un mercat més gran que els permetés sobreviure. Ser capaç de mantenir una línia coherent, en evolució segons els temps, d’una qualitat elevada i no morir empresarialment en l’intent és complex, Herralde ho sap i se n’ha sortit.
La vida d’un lector està plena de moments en que el judici se li torba i el fa actuar per impuls. És vertigen, si, i Anagrama en proporciona una bona dosi a cada llibre. Potser aquesta és la diferència entre els que llegim i els que editen, per sort de tots.

Publicat a El Mundo de Catalunya