TRENTA SEGONS I PROU

Més que una data en el calendari literari, la Nit de l’Edició és una tatxa. Està molt bé que els editors de Catalunya facin un sopar per donar premis als periodistes i mitjans que els caiguin més simpàtics, i és lògic que els qui escrivim d’això hi anem amb el millor dels esperits a difondre la bona nova i a aplaudir als companys; però cal que la vetllada sigui tant llarga? Cal que es faci la setmana abans de Nadal quan tothom està fart de sopars i dinars nadalencs? Cal que sigui tant avorrida?
I no és una apreciació personal, el volum de badalls per taula augmenta segons van passant els plats i els discursos, i creixen també les visites als lavabos i les sortides a fumar. Al final veus a la gent sortir al fred del port Olímpic estabornida i només amb ganes d’agafar el cotxe i anar-se’n a dormir. Els organitzadors haurien de buscar una fórmula més àgil. Un presentador que animi la vetllada, no que faci de ‘bust parlant’, menys discursos institucionals i que els guanyadors no parlin més de mig minut, temps més que suficient per agrair el trofeu. Dilluns passat, a la 22 Nit de l’edició, Ferrnando R. Lafuente, coordinador del suplement ‘ABCD las letras y als artes’, del diari homònim, va batre el rècord absolut de rotllo pronunciat per un guanyador. Sort que Carles Geli (ja era hora que li donessin el premi), Àngels Barceló (cal ara el premi si diumenge deixa de fer el programa?), Joan Barril (Qwerty), Hasier Etxeberria (vuit anys parlant de llibres a EiTB, que TV3 en prengui nota) i el fill de Bertomeu Fiol en nom del poeta van tenir l’art de la brevetat, en cas contrari, aquest article que mai no serà guardonat amb un premi Atlàntida encara estaria per escriure’s.

Publicat al Suplement Tendències de El Mundo de Catalunya