On acaba l’agressió física, sempre condemnable, i comença la pedagogia es preguntaven ahir els diputats de CiU, PP i PNV que van votar contra la de la supressió de la metàfora del clatellot patern per fer anar el fill al rengle? Sincerament no ho sé, aquest és un tema més empíric, és a dir, fonamentat en l’experiència, que argumental, basat en la raó. I la meva filla mai no em va donar l’oportunitat de comprovar-ho.
Vull dir, que jo no crec que s’hagi de clavar mai un bolet a un fill, però també dic que hi ha nens que són de bufetada, oi que m’entenen? I on és el paper dels pares. Amb els fills cal raonar sempre, és ben cert, però és que hi ha pares incapaços d’usar cap argument seriós i dialèctic. Vull dir, que de la mateixa manera que hi ha canalla abominable, també hi ha pares que potser es mereixerien un calbot.
O és que no han anat mai a un restaurant i han tingut un nen rebec a la taula del costat donant pel sac? On és el paper del legislador en aquest fil tan prim que separa l’ordre de la violència, el fill tossut i els pares ineptes?
Dit a El Món a RAC 1 del 21.12.07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada