Quedi clar d’entrada que a cap dona no li fa la més mínima gràcia avortar. Vull dir que, en aquest debat arran dels presumptes avortaments il•legals, si a algú no es pot criminalitzar és a la dona. N’és la víctima, no la beneficiària. O és que hi ha algú tan poc humà que es pensa que avortar a les 34 setmanes es fa per pur plaer?
De la resta: metges, psicòlegs, infermeres i psiquiatres, la justícia dirà. I si pot ser que ho digui llei i sentit comú en ma, sense prejudicis de cap índole, ni falsament progressistes, ni atàvicament morals.
I després hi ha el govern de Zapatero i les pròximes eleccions. Ells si que tenen una bona papereta. El cas aquest ha esclatat en el pitjor moment possible; just quan s’estan redactant els programes electorals i tots els partits han de prendre postures sobre els temes que afecten la societat. El PSOE intentava passar-hi de puntetes i ambiguament perquè saben que l’avortament divideix la societat espanyola, però el president i candidat els ha demanat una major definició, que per ell s’ha de dir llei de terminis, com a altre s països europeus. Si aquesta és la via, ho veurem en campanya. Hi haurà pressió sobre el tema, no ho dubteu.
Dit a El Món a RAC 1 del 18.12.07
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada