Això de què Verdi de Dalt no es guarneixi és un senyal ineludible de la decadència del barri, i qui no ho entengui així que s’ho faci mirar. Els graciencs encara ens creiem l’irreductible feu de personalitat, cultura i costums pròpies i, a hores d’ara i amb això de la globalització, potser només som una atracció més d’un parc temàtic per a ‘guiris’ bevedors de cervesa. Que una comunitat que tant presumeix de la seva homogeneïtat i que s’enorgulleix fins a embafar de les seves festes hagi arribat a perdre un dels elements més emblemàtics és que davalla inexorablement mentre tothom, polítics, veïns, agents d’opinió, creadors, emprenedors i agitadors, s’ho miren amb total indiferència. I que el districte no hagi estat capaç de trobar una sortida a aquesta situació vol dir que aquesta davallada va sense frens. Enguany és Verdi, quin carrer plegarà l’any vinent? En una de les primeres columnes a l’Independent vaig advertir sobre la necessitat de renovar a fons la Festa Major. El model que va ser exemplar pels anys de la transició, està esgotat. La resposta va ser posar més policia al carrer i fer fora els festers a garrotades. Jo no vull anar a una festa plena de paios armats que em miren amb mala cara si porto una cervesa a la ma. I com jo, molts.
Publicat a l'Independent de Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada