22/7/07

UNS VENEN I ALTRES VAN

Toni Cantó, un dels membres històrics de Robafaves, ha deixat la llibreria de Mataró després de trenta anys. La causa ha estat el desacord amb la línia comercial que impulsa el gerent que, fa uns mesos, va ocupar el lloc d’un dels fundadors, en Pep Duran, a qui li ha arribat l’hora de la jubilació. A l’inici de la transició, Robafaves va ser una de les llibreries símbol del treball tenaç i una manera de fer jove, moderna i engrescadora, que ha contribuït decisivament a al normalització del sector del llibre en català i ai eixamplar notablement el nombre de lectors. Ara, els nous temps sembla que imposen que les llibreries deixin de ser un lloc de culte al llibre i al coneixement per convertir-se en supermercats de paper imprès i no necessàriament ben escrit. I per aquí en Cantó, i per sort encara molts altres, no hi vol passar. Però en Toni coneix el gremi editorial com poca gent, i això no ha passat desapercebut a un segell editorial en ascens vertiginós, qui ja li ha fet una oferta en ferm. Diuen que a ell, això de deixar el taulell una temporada, ja li fa peça, però de moment el que vol és fer vacances.
El que ve és Xavier Bru de Sala. Aquesta rentrée la Magrana traurà, per fi, la seva primera i esperada novel·la, ‘Cartes d’uns coneguts a una desconeguda’. Un relat epistolar via xat entre tot de personatges que són un mateix i una dona. Segur que més d’un a qui en Bru ha castigat amb contundència ja espera amb candeletes la sortida del volum. No dispareu damunt el crític, sisplau.

Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Les bones històries no sempre son fidels a la realitat, altrament pocs llibres vendrien...
O

pep duran ha dit...

La deducció que en treu l'amic Vallbona de la sortida d'en Toni Cantó de la Cooperativa Robafaves es de tipus fàcil i tòpic.
Robafaves continua amb la seva missió de contribuir al creixement de la cultura i el coneixement, exercint l'ofici de llibreters i animadors a la lectura.
Transformar una estructura interna d'una cooperativa de treball amb mes de trenta anys de professió per a fer-la mes dinàmica en les decissions i per a propiciar un canvi generacional en les funcions dels socis treballadors, no es fàcil però si necesari. Alguns van i altres ens quedem. De moment jo he renovat com a president de Robafaves per acompanyar al canvi i per a mantenir la filosofia dels seus inicis. "Ajudar a que cada lector trobi els seus llibres i descobrir les veus dels autors a partir de la lectura ".

Pep Duran (president de Robafaves).

Anònim ha dit...

No sé si aquesta és una bona història. El que no és, és fidel a la realitat.
Tal com diria en Pere IV, ha decidit fer VACANCES PAGADES. I ben pagades!
Jo em pensava que els periodistes contrastaven les informacions... Ja veig que alguns no.

Rafael Vallbona ha dit...

Tot i que no tinc per costum atendre missatges anònims, car amargar el nom per criticar es fàcil, de covards i contrari a donar la cara com faig jo sempre, ho he fet en aquesta ocasió donada la coïssor fora de mida que ha aixecat el meu article d’OPINIÓ al suplement cultural Tendències de El Mundo de Catalunya de divendres 20 de juliol.
Aquest/os llest/os que m’acusa/en de mentider dient que ‘les bones històries no sempre són fidels a la realitat’ i que ‘jo em pensava que els periodistes contrastaven les informacions...ja veig que alguns no”, la pífia. La noticia de la sortida de Robafaves del Toni Cantó i els detalls sobre el perquè mels va donar de viva veu el propi interessat en conversa telefònica el dia 11 de juliol a les 10.37 del matí, i em vaig esperar uns dies a fer-la pública tal i com em va demanar. O sigui que, benvolgut anònim, no se qui falta més a la realitat....
A l’estimat i admirat Pep Duran dir-li només que respecto el seu comentari tant com, espero per un simple principi democràtic, accepti també ell el meu. Com bé sap ell pels anys que fa que llegeix diaris, encara que segur que poc deu haver llegit el Mundo de Catalunya, cal diferenciar entre una informació i una opinió (cosa que no entén l’anònim/s). El comentari que faig sobre les transformacions no sempre bones que estan tenint algunes llibreries no és necessàriament aplicable a Robafaves, més aviat és un clam d’alerta perquè no caigui en la tendència de convertir-se en un súper d’oci com ja n’hi ha d’altres. Cadascú ha de fer el seu paper. Jo estaré sempre al costat d’un Robafaves que ‘ajudi a que cada lector trobi els seus llibres i descobrir les veus dels autors a partir de la lectura’, com diu en Pep. Molta sort a tots, als que us quedeu, als que marxen i fins i tot als anònims.