La magrana simbolitza el poder perquè oberta te forma de corona, per això molts egipcis els enterraven amb aquest fruit. Pels jueus representa la veritat, doncs te 613 llavors, el mateix nombre que els manaments de la Torah. Sigui com sigui, aquest fruit saborós, dolç i típicament mediterrani madura durant la tardor, just en el moment de la rentrée literària.
Aquest any obrir una magrana promet omplir els sentits i el gust dels lectors. El segell en català del grup RBA te la intenció de conquerir el lloc que li correspon per naturalesa al panorama editorial català. Ambició, visibilitat i una consciència central reforçada dins el grup, són les línies de l‘ideari amb que la direcció de l’àrea de llibres del que és el cinquè grup de comunicació de l’estat defineix el nou paper de l’històric segell.
RBA, que està preparant el trasllat de la seva seu de Gràcia a un edifici nou de trinca al 22@, te, en les àrees de revistes i col·leccionables, el centre del seu negoci i en lidera el sector. Ara ha dissenyat una estratègia per reforçar la divisió de llibres, a la vegada que s’endinsa en el terreny audiovisual, amb la intenció de fer un modern grup multimèdia complert, el lògic per eixamplar la presència en un mercat tant obert i global com el de la comunicació.
La compra de l’històric segell Gredos, la creació, o absorció, de premis com el de novel·la negra, l’Eurostars Hotels de narrativa de viatges, el recentment ‘capturat’ a 62 premi Gaziel de biografies i memòries i un futur gran premi de novel·la, són senyals inequívocs de la voluntat de consolidar i expandir l’àrea de llibres. Però essent una editorial catalana i d’una gran potència econòmica, la propietat d’RBA és conscient que ha de reforçat el segell català, erràtic fins ara, si vol optar a consolidar-se en un mercat que, amb la creació del Grup 62, ha vist capgirada la correlació de forces. Joaquim Palau (ex Destino i 62) com a director editorial i Isabel Obiols com a editora de la Magrana, són els responsables directes de fer el que el mateix Palau defineix com ‘renovar l’ambició literària fent de la Magrana el pal de paller de l’edició en català del grup’. Per això estan afinant un projecte amb vocació de gran i sòlid que inclou l’ampliació de la plantilla d’autors catalans, l’augment del nombre de títols publicats cada any, la diversificació dels gèneres literaris sense apartar-se d’una línia cultural, la millora i aprofundiment del diàleg amb els professionals de la comunicació i una major visibilitat de la marca i els seus productes a les llibreries. L’esperada primera novel·la de Bru de Sala, el retorn de Maria Jaén, una antològica de fotos de Francesc Català Roca, la nova obra de Mark Haddon (El curiós incident del gos a mitjanit), nous títols d’Amos Oz, premi Príncipe de Astúrias, un inèdit d’Irène Némirosky, l’edició, per primer cop en català, de Quadern de capçalera, un clàssic de la literatura japonesa, i una butxaca reforçada i aviat amb participació d’alguna editorial més petita però molt prestigiosa, són les primeres apostes en tornar de vacances.
Ambició n’hi ha, ganes de consolidar una alternativa a 62 i recursos per fer-ho també, la necessitat que la cultura catalana te de que hi hagi una competència activa, àgil i potent, fa evident una aposta així. Totes les condicions hi són. A Armènia, Java o la Xina, la magrana és senyal de fertilitat. Que així sigui.
Publicat a El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada